Bona tarda, vaig dir que em prenia un descans, pero avui he decidit, que malgrat tot, haig de publicar alguna cosa, si no les ganes de fer fotos disminuiran, i aixo no pot ser...
Aquesta potser reflexa bastant, com es pot resumir la vida, amb el pas del temps..
boomp3.com
ella, sola amb tot els seus bens, observa, la gent i mentre el temps fa el seu transcurs... passa
ResponEliminam'agrada com has captat aquest instant, té molta força encara que sigui punyent.
Molts petons preciosa, amb estima.
bona nit.
Extraordinària, Luluji. Una foto que pot resumir tota una vida, a més de copsar el present.
ResponEliminaM'alegra veure que estàs animada.
Petons!
Tot ho tens, tot ho perds. Mirant la vida des del teu tímid punt de vista, amb tot el q et queda enfundat en quatre bosses. Cal tenir molt per ser feliç?
ResponEliminaM'agrada veure q tens ganes de fer fotos, i de no aturar-te. La motivació es el motor de la vida, i no s'ha de perdre, ni deixar q ens el prenguin.
Una bona foto, segur q pel seu cap passaven mil pensaments.
Ànims, q la vida somriu, i si no ho fa ... fes-li pessigolles. Una abraçada.
Realista. Sembla que esperi que passi alguna cosa, però el que passa és la vida, i sovint passa de llarg.
ResponEliminaElla mira
ResponEliminaal món,
però el món
no la veu...
La vida se li
van escapar,
les il·lusions
fa temps que
es va exiliar.
Ara només té
la riquesa del temps.
Ara estima
l'aire que respira,
a la fruitera
que cada dia
li dóna dues pomes...
Ja no recorda
ni el nom
dels seus dos fills.
Ara no té ni
fred ni calor.
Tot el caliu
i companyia
que té, és entre
quatre cartrons
i unes botes foradades.
Fa temps que
no sap què és
la carícia
d'un somriure...
onatge.