11 de març, 2008

Infantessa


El món dels somnis, on no hi ha presa, el temps s'atura, i tot és possible...


a

9 comentaris:

  1. romanidemata11 de març del 2008, a les 11:01

    els "caballitus"..
    que si que et transporten en l'espai-no-temps...
    m'agrada l'angle i la profunditat on es percebeix la vila...

    petons i molt bon dimarts, preciosa.
    ah! i salut

    ResponElimina
  2. nomesploraria11 de març del 2008, a les 11:25

    em recorda la llum que hi havia a Murano molt d'hora, abans que no arribessin les hordes.
    És onírica, sí.

    ResponElimina
  3. jo artin au11 de març del 2008, a les 13:07

    Sóc mestra. Acabo de fer una substitució (interna) difícil i inicialment dura (un nen i seguidors molt conflictuats). Però han pogut (4t curs primària, en aquests nivells també passen aquestes cosses força conflictives)pensar, reflexionar -en l'exacte sentit de la paraula- i saber d'ells, i de les seves possibilitats, una mica més, gràcies a la lectura i qüestionament -involucrant-hi les seves pròpies persones- d'un conte: "Els cecs i l'elefant". Dur, molt duar al principi, però enriquidor, per ells, crec. Dur i difícil, em calia gaudir d'un bon moment, relaxant i reparador.
    Agraït

    ResponElimina
  4. jo artin au11 de març del 2008, a les 13:08

    mestre, mestre (lapsus)

    ResponElimina
  5. Striper11 de març del 2008, a les 18:22

    Es lo bo que els somis et poden portar alla on vulguis malgrat a vegades s'ha de despertar.

    ResponElimina
  6. mq11 de març del 2008, a les 18:24

    ara...
    encara em cal caminar…
    a la recerca del somni càlid
    que em dugui
    el somriure.
    la promesa d'un futur
    ple de moments
    d'infinita tendresa.
    molt bona foto
    records d’infantessa...
    salut!

    ResponElimina
  7. Albert Muñoz12 de març del 2008, a les 7:39

    Crec que tots tenim un petit món al nostre cap ple de somnis.... és el món en el qual moltes vegades ens escapem per no veure la relitat.....
    Bonica foto.
    Salutacions.

    ResponElimina
  8. Jobove - Reus13 de març del 2008, a les 19:46

    quan records el "caballitus", jo era mes de cotxes de xoc

    ResponElimina
  9. Jesús M. Tibau14 de març del 2008, a les 20:21

    Un país que és el nostre, la nostra terra, allà d'on venim i d'on no hem marxat mai, afortunadament

    ResponElimina