


Quan era petita jo els anomenava angelets, pensava que si els bufava, i volaven cap al cel, tots els desitjos se'm complirien, amb el temps, penso, que feliç que era llavors, ara potser soc més realista, però no puc evitar continuar bufant :)
Dedicat amb molta estima per en Josep Manel i la seua família, besets macos.
boomp3.com
Bon dia, maca! Molt boniques. Jo també bufava, de petita. Potser fa massa que no ho he tornat a fer...
ResponEliminatalment sembla un castell de focs
ResponEliminamolt boniques les fotos, com m'agradaba bujar-les
petons
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sembla que gairebé tots ho em fet aixó de bufar angelets,fins i tot en venen ganes de bufar aquest...molt bona compo i definició en les tres imatges !! Petons i una abraçada guapa !!!
ResponEliminaAngelets, sí. Encara ara els bufo a vegades i em quedo mirant les llavors com s'escampen. Angelets, sí.
ResponEliminaHas vist el botó que en queda després?
Jo també bufava i continuo bufant perque penso que algun dia els desitjos es faran realitat. Però hi ha una diferència entre el bufar d'are i el bufar de petit que és que are, a part de bufar, també treballo perque els desitjos es cumpleixin.
ResponEliminaSigui el que sigui el més important és continuar bufant.
Carai! Me he puesto al dia y la verdad que aún me extraño de sorprenderme con tu trabajo. Deberia estar ya acostumbrado a no esperar menos de ti. Magnifico, pues sea la tematica que sea le das el toque "luluji" con todo el cariño eh! Un abrazo muy fuerte y siento mucho no poderme pasar por aqui como me gustaria.
ResponEliminaJo també n'he bufat uns quants, je, je. Bona foto.
ResponEliminaFa uns dies em vaig presentar a casa en romanidemata (al seu bloc :-) ) i em vaig presentar després de veure tants missatges seus en altres bloc que també segueixo, com el de l'Enric Sirera, i la següent eres tu. Me n'he alegrat de veure't també a espaifotografic. Fins aviat ;-)
shakadal es un virus .
ResponEliminaEs un detalle muy hermoso dedicarle la entrada a Josep .
No sé cómo se llama lo de la foto,pero siempre nos lo pasábamos muy bien jugando a soplarlo.
Un abrazo.
Jo he fet una bona bufada a veure si es compleixen alguns desitjos.
ResponEliminaJa, ja, ja ,ja... tots n'hem bufat per fe volar els nostres somnis. Pel que fa a les fotos: la perfecció de lo simple. Felicitats.
ResponEliminaunes fotografies maquissimes,jo tambè pensava un segig i el bufava, i encara quant trobo algun ho faig per recordar vells temps, salutacions maca i bon cap de setmana
ResponEliminaAl meu poble es diuen "agüelets" i també jugàvem a bufar-los, i a demanar desitjos... M'has suggerit un post de la meua infantesa, potser. Tinc un record amb el meu avi molt lligat a aquests "angelets".
ResponEliminaPer cert, moltes, moltíssimes gràcies per aquest detall tan bonic. De part de tots!