Mq, Amb permís de la luluji(Disculpa per utilitzar el teu espai per contactar amb MQ).Em podries fer saber el nom de bloc nou, perquè m'agradaria gaudir del que hi havia o el que hi haurà,és d'una sensibilitat que alimenta. Moltes gràcies a tots dos. Aurores Boreals
M'agrada tant que no se que dir. Com que és així, aquí tens una poesia:
Vers del no dir re
Ben bé no sé pas poc què dir i poso punt on hi va pont, perquè no tinc pas res a dir que tinc un tap enmig del front i faig el vers per no dormir que el vers s’assembla a la son.
Tinc tanta son que trobo el tinc dur i molt fer i hi vaig clapant cap al camí del sense cinc que fou trobat tot badallant. Caigué del seny com qui fa clinc i busco el clinc amb mà i amb guant.
I trobo un clanc, un clonc i un clunc i en vers envers qui no se sap amb mots ben tots de res ben func i on-als hi vaig-vaig-vaig de cap. Com caic de cul sobre el rim punk no sé si dormo o menjo rap.
Un rap de peix que put a mar, vora un amar que put a peix i ara ho rimaré tot amb far que la erra sona amb llum i es creix al cap que rar i car com bar no sap que el dos a l’u és greix.
Ben bé no sé pas què he dit i si ho sabés, “passo”, diria.
Guapa, gràcies!!! Una passada i de qualitat, que tu n'ets professional. :)
ResponEliminaUn panorama maravilloso
ResponEliminaPreciosa com totes las que penjas.
ResponEliminasembla ben bé una aquarel·la, aquésts tons de blau i blancs pinzellats al cel donant forma al núvol...
ResponEliminaprofunditat i immensitat !
petons i molt bon dia preciosa.
Gràcies pel teu suport. Perdó per evocar-te mals moments i per la meua irreflexió.
ResponEliminaLa foto... genial. Peró... caurà la pluja?
ResponEliminauna mica més de llum per aquest cel
ResponEliminano sé ?
estimada luluji
ResponEliminahe tingut que fer un bloc nou, vaja…
però ja esta….que bé.
bon nigul
bones faixes de blaus...
m’agrada molt
salut!
Mq,
ResponEliminaAmb permís de la luluji(Disculpa per utilitzar el teu espai per contactar amb MQ).Em podries fer saber el nom de bloc nou, perquè m'agradaria gaudir del que hi havia o el que hi haurà,és d'una sensibilitat que alimenta.
Moltes gràcies a tots dos.
Aurores Boreals
M'agrada tant que no se que dir. Com que és així, aquí tens una poesia:
ResponEliminaVers del no dir re
Ben bé no sé pas poc què dir
i poso punt on hi va pont,
perquè no tinc pas res a dir
que tinc un tap enmig del front
i faig el vers per no dormir
que el vers s’assembla a la son.
Tinc tanta son que trobo el tinc
dur i molt fer i hi vaig clapant
cap al camí del sense cinc
que fou trobat tot badallant.
Caigué del seny com qui fa clinc
i busco el clinc amb mà i amb guant.
I trobo un clanc, un clonc i un clunc
i en vers envers qui no se sap
amb mots ben tots de res ben func
i on-als hi vaig-vaig-vaig de cap.
Com caic de cul sobre el rim punk
no sé si dormo o menjo rap.
Un rap de peix que put a mar,
vora un amar que put a peix
i ara ho rimaré tot amb far
que la erra sona amb llum i es creix
al cap que rar i car com bar
no sap que el dos a l’u és greix.
Ben bé no sé pas què he dit
i si ho sabés, “passo”, diria.
Dolors Miquel Abellà
eiii!!!
ResponEliminaaquet es el acces nou:
mqbd.blogspot.com
salut!
MOltes gràcies mq!!!
ResponEliminaPer inuit:
ResponEliminaVolia passar-te l'enllaç, però no he pogut entrar, ja que no estic convidada, però ara veig que ja has resolt el problema, m'alegro :)