19 d’abril, 2008

El protagonista


Si, d'un dia ple d'emocions, el comiat d'un amic, cap a una vida nova, a una altre ciutat, i a la vegada la trobada amb molts companys cibernètics que ens coneixíem per primera vegada, va ser un dia genial, i gairebé, ens vam passar una hora d'avant d'aquest bitxito hehe
Amb estima per Gil, Jocat, Pitufeta, Anna i Xamarrina, unes persones fantàstiques.

a

8 comentaris:

  1. Félix Lavilla20 d’abril del 2008, a les 8:21

    Luluji, llegué a tu blog por los caprichos del azar (algunos libros comunes) ... Me encantan tus fotografías.

    ResponElimina
  2. Anònim20 d’abril del 2008, a les 11:59

    Hola!! Res, que ara estaré uns dies de vacances i a vere si trobo l'inspiració el dia del meu sant o el pont de l'1-M!! Ahir vaig anar a l'Assamblea de la PDE i vaig trempar molt. Ens llegim! http://www.ebre.net

    ResponElimina
  3. Striper20 d’abril del 2008, a les 12:59

    Ostres la foto i la sargantana precioses.

    ResponElimina
  4. Una21 d’abril del 2008, a les 0:56

    La vida te rodea ,amiga, nuevos amigos, nuevas emociones y la vivacidad de esos bichicos...¿sabes? un día encontré una muy verde en el techo de mi clase justo por encima de mi mesa,menos mal que mis caballeros andantes (alumnos de 8º EGB) me salvaron de un ataque de histeria.No puedo con esos bichitos que se mueven con tanta rapidez.Un abrazo

    ResponElimina
  5. romanidemata21 d’abril del 2008, a les 16:29

    el bitxito, el protagonista fotogràfic el vares captar amb mestria...
    m'agrda la diagonal que fa el tronc en l'ambit de la foto i els tons...
    segur que us ho vareu passar bé...

    petons i molt bona tarda, preciosa,
    bones fotos!!

    ResponElimina
  6. res21 d’abril del 2008, a les 17:38

    bona foto
    bona sargantana...
    salut!!

    ResponElimina
  7. onatge22 d’abril del 2008, a les 22:59

    Hola Luluji fa dies que no passo per aquí, però avui m'han caigut unes paraules de la butxaca...


    Temps a l’enclusa...


    El temps
    traspassa
    totes les muralles.

    Temps
    sense temps.
    Profunditat
    que traspassa
    tots els calendaris.

    Temps al bressol
    de les hores.
    A poc a poc
    sempre endavant.

    Temps a l’enclusa
    per forjar la vida.
    A la fornal
    el tremp de viure.

    Temps amb
    data de caducitat.
    La lluna m’arriba
    a les paraules,
    es trempen de vida.

    M’enlairo fins
    el terrat de
    les estrelles.
    Des d’aquí
    veig l’estel
    del meu desig.

    El poema només és
    el cordó umbilical.
    Tanco els ulls
    i desperto al somni.
    La lluna posa
    el cap al meu coixí.
    Lluna...

    onatge, sant Jordi 2008

    ResponElimina
  8. Anònim23 d’abril del 2008, a les 11:18

    :D :D Feliços records per a tots!

    Que passis molt bona diada!

    ResponElimina