28 d’abril, 2010

Joguines perdudes

11 comentaris:

  1. Quan es perden les joguines, potser també es perd el tresor de la infància... O potser no estan perdudes, només reposen... Guarden i abracen tot un món...

    Una abraçada amb joguina.
    onatge

    ResponElimina
  2. Jo en aquest racó hi faria feina...m'agraden les antiguetats

    ResponElimina
  3. No són perdudes: hi ha un bon raig de sol que les ha trobades.

    ResponElimina
  4. o trobades, un lloc entranyable on es respira l'aire dels infants que hi varen jugar...
    quan tot està quiet, s'expliquen històries dels qui havien jugat amb elles, jocs imaginaris...

    m'agrada com has captat l'ambient.
    petons i bona tarda, Lucía.

    ResponElimina
  5. Tus seis última entradas son realmente interesantes. La rosa creando una espiral de belleza roja haciendo gala de una de las flores más bonitas, y... capatada por tu cámara de una forma tan sencilla pero artística. Las ventanas y juguetes y reflejos invertidos son la prueba de que bien merece la pena visitarte y disfrutar de lo que haces. Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Més que perdudes s'han amagat per poder jugar tranquil·lament amb la llum... :-)

    Una foto molt maca!
    Petons!

    ResponElimina
  7. Joguines perdudes i nins sense poder jugar, sense infància... Quines contradiccions...

    ResponElimina
  8. quina imatge mes bucolica..
    es misteriosa
    m'agrada!

    petonets

    ResponElimina
  9. Bona imatge, pero a mi sempre me semblen tetriques aquestes ombres plenes de joguines del passat

    ResponElimina
  10. M'agraden les joguines, les ombres el raig de llum....però el que realment ma copsat és la imatge dels sifons!!! Records de premer el seu gallet i acabar d'omplir el vermutet a "granel" tot tapejant en una terrassa acaronada pel mateix raig de llum. (Així estic jo també d'"il·luminat" jajaja)
    Petó de Bona Nit wapa.

    ResponElimina