11 de desembre, 2007

Trasbals

Aquests dies, es suposa, que em de ser feliços, però quan et topes amb la cruel realitat, no li dones importància, amb perdo, al cony del Nadal, i no et quedes indiferent, sento impotència...


boomp3.com
a

4 comentaris:

  1. Ramon Aladern11 de desembre del 2007, a les 18:01

    Gràcies, guapa, per enllaçar-me. T'aniré seguint en aquesta nova casa, que crec que serà tan bonica com tot el que fas. M'agrada!
    Ens veiem "pels puestos"
    :))

    ResponElimina
  2. mar11 de desembre del 2007, a les 21:26

    completament d'acord amb tu!
    M'agraden les teves paraules i les teves fotos i m'encanta haver-me topat de casualitat amb aquest bloc.
    Un petó ben gran, amiga.
    mab / fpc

    -l'última imatge és sense text perquè quan et topes amb la cruel realitat del dia a dia t'adones que ja no et queda temps ni per fer un escrit. Vaig de cul!

    ResponElimina
  3. Roc11 de desembre del 2007, a les 21:36

    Tens tota la raó, el nadal se suposa que és festa d'alegria i bla bla bla, però com reflecteixes a la foto no ho és per a tothom.

    ResponElimina
  4. romanidemata12 de desembre del 2007, a les 13:22

    això es trencador.. de sentiments i t'adones, encara que ja n'era conscient, que el món no són flors i violes... ho tenim a casa!
    bon instant, molt sensible.
    petons i molt bon dia, preciosa.

    ResponElimina