La vida constantment ens porta canvis, decisions que em de prendre, si ens atrevim, deixar la vida quotidiana, tant familiar, per anar a un altre país, una cultura i feina nova, gent desconeguda, idioma diferent a l'habitual, sentint neguit, por en la nostra anima, però que a la vegada experimentem curiositat, excitació, enriquiment personal...això nomes ho pot fer una persona valenta de debò, un referent a seguir, gràcies Montse per compartir amb mi aquests dies, te la dedico amb estima, a munt a munt! :D
Feia dies que no se't veia per aquí, ben tornada!
ResponEliminaPetons, maca!
Te echaba de menos,ese que viste es nuestro loro Bit,tiene más de 22 años.Besos (Soy Tere)
ResponEliminaAquest tipus d'edifici sempre té un atractiu, el que ha sigut, i la nova utilitat que tindrà. contrast!.
ResponEliminaTenir les rendes de la teva vida, atrevir-te i ser valent, prendre decisions, sempre comporta neguit, però s'ho val.Reptes. El premi la satisfacció de fer allò que desitges fer,compromís amb un mateix. Ser un mateix, en definitiva viure.
Amistat i companyonia....se me vé, se me vé...? :)
Un petó amb estima, preciosa
(ah! si vols que la foto es vegi més gran, entres dins, cliques sobre la foto i sota pots triar, la mida, molt fàcil.)
Vacances al Marroc? Conta'ns tots els detalls!
ResponEliminaBona composició, magnífic contraste: una bona foto!
ResponEliminaHas anat a viure a Casablanca?
Comparteixo tot el que dius. Si refleionem un moment ens quedarem parats de la quantitat de cadenes que ens lliguen: les familiars, les laborals, l'assegurança del cotxe, el rebut del telèfondelgasdelallumdelacomunitatinternetmòbiluniversitataigua... Deixar-ho tot per un i emprendre una vida nova, ha de ser la hòstia...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Hauriem de viure sense fronteres, àgiles i lliures com els somriures volan pel vent
ResponElimina:)
com saps si realment ets valent ?? aquesta seria una bona pregunta.....pots creuret amb força i adonar.te'n que realment no en tenies........arribat cas el cas, ets guanyador o vençut ? que m'en dius ?
ResponEliminaBenvinguda ..........
Lluis
Tens molta raó, en algunes ocasions els canvis ens obliguen irremeiablement, en altres hauríem de provocar-lo però som incapaços de trencar el clixé que imposa la rutina.
ResponElimina