Fa temps que volia fer-ho, alguna cosa especial, tant especial com tu, potser no trobava la forma... avui és d'aquells dies que no tot ha anat bé, que em puc sentir més trista, però penso en coses positives, el que em motiva cada dia, les persones que m'estimo, i llavors trobo aquella espurna que fa que tot torni a rutllar...
He intentat fer-ho d'una manera que et pugui agradar, de com ets, les coses que t'agraden..espero que et faci gracia el resultat, pinzells, pinzells :) puc aprendre tant de tu! i no nomes en pinzells...a vegades la gent associa l'experiència amb l'edat....infeliços!!! T'estimo Marta.
aquest post destila sentiment de molts graus. la teva filla? un peto.
ResponEliminaque be que ho has dit...
ResponEliminano son els anys de vida..sino la vida dels anys!!
petons a les dues
m'agrada com penses, trobar el què fa que la vida valgui la pena...
ResponEliminaViure, compartint és el sentit de la vida.
Petons, preciosa.
M'agrada el retrat, amb aquestes pinzellades, és un detall que fa que no només sigui processar. és un més a més que fa que sigui creativa.
M'agrada el retrat de la Marta,
ResponEliminaes diferent i molt ben fet!
També m'agrada el que dius...té aquell punt que fa que els sentiments s'ens desbordin per tots els costats......Es bonic estimar i dir-ho, això ens fa sentir molt especials!!
Un petó guapa!
T'estimo!
Que bonic i que bonica ets tu!
ResponEliminaAquests detalls són les petites coses que ens fan ser grans com a persones.
Tu, millor que ningú, has de saber que no hi ha més remei que continuar avançant, això és la vida, Per sort o per desgràcia.
Passi el que passi, si em truques saps que aniré a ensenyar-te pincells, retocs o el que sigui!
Gràcies per la publicació!
Guapa!
Unes paraules molt boniques :)
ResponEliminaTot molt preciós (ja hi ha altres mons, que emergeixin més, caldria; no ens calen, per tant, utopies)
ResponEliminaUna abraçada i dos petonets.
Si no tot pot sortir bé cal exprèmer el que si ha esta bé i trobar paraules tant ben dites. Algú se les farà seves
ResponEliminaÉs quan sobrevius a la tristesa, que et venen mil idees renovades les quals et fan ser més feliç, gaudint al màxim de la més mínima rutina (i també ho dic per experiències).
ResponEliminaTant de bo trobis mil espurnes que et facin ser mil vegades més feliç. T'ho mereixes.
Quan tu no rutllis...........
Petonets.
Un bonic detall... ;)
ResponEliminatristesse , jalousie , ou mélancolie ,??
ResponEliminajolie portrait , bravo LUCIA
especialment
ResponEliminate pintaré a tu
no tota
una part
pintaré el teu somriure
ho he decidit
passat el migdia
quan el sol rodola cap a ponent i les muntanyes tornen blaves
a la vorera de la mar
aprop de les ones
el sol se prepara per morir
jo et miro
la puresa del blanc
la expressió de la vida
el teu somriure
perfils de pinzells
salut estimada!!
t’estim lucia
Yeah!
ResponEliminaPD: Tornes a tota màquina!