Caminava sota pluges feréstegues
farcides de records.
Només elles acaronaven la meva tristesa
I endolcien l’amargor de la meva ànima.
Sol com em trobava,
Enmig de la meva eterna solitud,
cercant els falsos ídols i miratges
que m’havien de portar a l’encontre del que creia
el remei del meu cor trencat,
esmicolat, convertit en pols d’escuma blanca,
vaig decidir obrir, de bat a bat, les finestres de la meva ànima,
i continuar,
sempre esperançat,
el meu camí de rondalles
i somnis.
Poema d'en Lluís
