03 de setembre, 2009

L'escala...



Escalera que nos lleva a un final que no termina,
escalera que termina, cuando una nueva comienza.

Amor, aquel que muchos deseamos,
pero que merecemos más darlo que recibirlo.
Aquel que siendo egoístas, no nos lo es devuelto,
pero que siendo generosos, puede ser más del que esperamos.
La gota de sol que cae cuidadosa sobre la hoja verde,
que se filtra entre los árboles, que se esparce por el cielo.
Las ganas de tenerlo, la fe de encontrarlo,
el miedo a perderlo.

El miedo a que nunca aparezca,
el miedo a no merecerlo, el miedo a darlo en vano,
el miedo a que ni siquiera exista.

El miedo... un sentimiento que es capaz
de hundirnos tanto como lo puede hacer el odio,
y capaz de alejarnos del mundo real tanto como
lo hace vivir más allá de los sueños.

05 d’agost, 2009

Totes les baranes dels teus dits. La presentació.


En agraïment a en Jesús Maria Tibau, l'Editorial Petrópolis, i a na Carme Rosanes.

En Jesús va fer una proposta, d'aquesta manera tant engrescadora que te de demanar col·laboració, i personalment penso que aquest món aniria millor si hi hagessin moltes més persones com tu...jo amb el meu humil gra de sorra, i reconec que tímidament, vaig participar, més aviat pel tema, em va tocar...I ara, lo que semblava un joc, a donat un agradable fruit, un recull de sentiments col·lectius, cosa que sorprèn en aquests dies..., us convido a fer una ullada, malgrat que evidentment els poemes no son lo meu :) expressar-me en paraules, em costa, però sempre et fa il.lusió haver format part de quelcom tant especial.
Aprofito per presentar-me, sempre he utilitzat el pseudònim de Luluji, el meu nom real és, Lucía Luna Jimenez, passes èpoques en que t'amagues en una closca, i ja ha arribat l'hora de perdre les pors, i ser un mateix, i que millor ocasió que aquesta, una abraçada companys.



El proper 10 d'agost, a les 20.30 h., tindrà lloc la materialització (tot i que de forma virtual) d'una il·lusió compartida, de la proposta que vaig llançar (Jesús Maria Tibau) d'escriure poemes amb l'expressió "a la barana dels teus dits" en què van participar més de 50 persones, i que ara es podran llegir de forma conjunta gràcies a l'Editorial Petrópolis.
El llibre, amb un dibuix de Carme Rosanas a la portada, es podrà llegir o baixar de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en format paper.
Gràcies a tothom per col·laborar, en una mostra d'allò que es pot aconseguir amb les noves tecnologies si al darrere hi ha persones amb il·lusió.

12 de juliol, 2009

Lluny de casa





Tanco els ulls un altra nit
dins un llit que no és meu
tota la nit sencera de festa
envoltat de gent que no te preu.

Sense saber massa bé com
t'enyoro un altra vegada
a fora trona i cauen llamps
una tempesta de matinada

Les meves mans somien en carícies
que recorren la teva pell
els meus dits hipersensibles
volen pentinar-te el serrell.

A fora els llamps que cauen
il·luminen l'habitació,
regaria amb gotes de la pluja
la meva imaginació.

Sóc lluny de casa
aquest no és el meu llit
però com sempre m'acompanya
aquest dolç neguit

jordisf

06 de juny, 2009

Medi ambient





Bé, potser perquè avui ha sigut el dia, anem tan atrafegats diàriament, que potser li tindríem que donar més importància a aquest tema, si que pensem, però jo per exemple em faig sempre una pregunta, i jo que puc fer? em sento tant impotent! i tant que m'importa, però és tan insuficient el meu gra insignificant de sorra...reciclo, intento no carregar-me aquesta terra que ens han regalat, però som els depredadors més destructius que existeixen, i si, se que còmodament a casa, amb aigua mineral a la nevera, carn, llet etc...però moltes vegades no ens qüestionem que potser tot això, un dia, de sobte no serà tant facil d'aconseguir...