09 setembre, 2009

Amistat de sempre


Per a en Gabi amb molta estima.

Recuerdos de un ayer que ha cambiado nuestro presente, pero estas aquí amigo, que agradable es reencontrarte después de tanto tiempo, posiblemente las penas nos marquen con arrugas nuestros rostros, pero aun eres capaz de hacerme llorar riendo, es como si se hubiese parado el tiempo, y aunque hayan pasado años, la sensación es de que te vi ayer, siempre fuiste nuestro protector, "mis niñas, decías" y que no te las tocaran :) hoy me he sentido igual de protegida, un trozo de pan, eso es lo que eras, eres y seras, espero que encuentres tu camino, como lo buscamos todos, alma inquieta, y libre, no cambies nunca, siempre estaré aquí con mi mano tendida por si la necesitas, hace mucho tiempo que te la ganaste..., buen viaje, y hasta ya!

03 setembre, 2009

L'escala...



Escalera que nos lleva a un final que no termina,
escalera que termina, cuando una nueva comienza.

Amor, aquel que muchos deseamos,
pero que merecemos más darlo que recibirlo.
Aquel que siendo egoístas, no nos lo es devuelto,
pero que siendo generosos, puede ser más del que esperamos.
La gota de sol que cae cuidadosa sobre la hoja verde,
que se filtra entre los árboles, que se esparce por el cielo.
Las ganas de tenerlo, la fe de encontrarlo,
el miedo a perderlo.

El miedo a que nunca aparezca,
el miedo a no merecerlo, el miedo a darlo en vano,
el miedo a que ni siquiera exista.

El miedo... un sentimiento que es capaz
de hundirnos tanto como lo puede hacer el odio,
y capaz de alejarnos del mundo real tanto como
lo hace vivir más allá de los sueños.

05 agost, 2009

Totes les baranes dels teus dits. La presentació.


En agraïment a en Jesús Maria Tibau, l'Editorial Petrópolis, i a na Carme Rosanes.

En Jesús va fer una proposta, d'aquesta manera tant engrescadora que te de demanar col·laboració, i personalment penso que aquest món aniria millor si hi hagessin moltes més persones com tu...jo amb el meu humil gra de sorra, i reconec que tímidament, vaig participar, més aviat pel tema, em va tocar...I ara, lo que semblava un joc, a donat un agradable fruit, un recull de sentiments col·lectius, cosa que sorprèn en aquests dies..., us convido a fer una ullada, malgrat que evidentment els poemes no son lo meu :) expressar-me en paraules, em costa, però sempre et fa il.lusió haver format part de quelcom tant especial.
Aprofito per presentar-me, sempre he utilitzat el pseudònim de Luluji, el meu nom real és, Lucía Luna Jimenez, passes èpoques en que t'amagues en una closca, i ja ha arribat l'hora de perdre les pors, i ser un mateix, i que millor ocasió que aquesta, una abraçada companys.



El proper 10 d'agost, a les 20.30 h., tindrà lloc la materialització (tot i que de forma virtual) d'una il·lusió compartida, de la proposta que vaig llançar (Jesús Maria Tibau) d'escriure poemes amb l'expressió "a la barana dels teus dits" en què van participar més de 50 persones, i que ara es podran llegir de forma conjunta gràcies a l'Editorial Petrópolis.
El llibre, amb un dibuix de Carme Rosanas a la portada, es podrà llegir o baixar de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en format paper.
Gràcies a tothom per col·laborar, en una mostra d'allò que es pot aconseguir amb les noves tecnologies si al darrere hi ha persones amb il·lusió.

12 juliol, 2009

Lluny de casa





Tanco els ulls un altra nit
dins un llit que no és meu
tota la nit sencera de festa
envoltat de gent que no te preu.

Sense saber massa bé com
t'enyoro un altra vegada
a fora trona i cauen llamps
una tempesta de matinada

Les meves mans somien en carícies
que recorren la teva pell
els meus dits hipersensibles
volen pentinar-te el serrell.

A fora els llamps que cauen
il·luminen l'habitació,
regaria amb gotes de la pluja
la meva imaginació.

Sóc lluny de casa
aquest no és el meu llit
però com sempre m'acompanya
aquest dolç neguit

jordisf

07 juny, 2009

Les emprentes de "La civilització"





06 juny, 2009

Medi ambient





Bé, potser perquè avui ha sigut el dia, anem tan atrafegats diàriament, que potser li tindríem que donar més importància a aquest tema, si que pensem, però jo per exemple em faig sempre una pregunta, i jo que puc fer? em sento tant impotent! i tant que m'importa, però és tan insuficient el meu gra insignificant de sorra...reciclo, intento no carregar-me aquesta terra que ens han regalat, però som els depredadors més destructius que existeixen, i si, se que còmodament a casa, amb aigua mineral a la nevera, carn, llet etc...però moltes vegades no ens qüestionem que potser tot això, un dia, de sobte no serà tant facil d'aconseguir...

05 juny, 2009

La barana dels teus dits


obro els ulls i penso
en la barana dels teus dits
tant llunyana, que m'oprimeix el pit.

m'aixeco, camino, miro amunt,
haig de continuar sense tu.
tinc gent que m'estima, no estic sola,
sempre tinc a algú.

però t'estimo a tu, que ja no hi ets,
i penso, ja no em queda res...
els dies passen, en el meu cor i ment,
la barana dels teus dits

m'ofega, i em deixa sense alè,
només em queda el consol,
demà serà un altre dia i sortirà el sol..

03 juny, 2009

Força ...


empenta, a vegades és lo que necessitem en certs moments de la vida, és curiós, hi han dies que tot rulla i pensem que tot esta controlat, i al dia següent, o que dic al dia següent! a la mitja hora tot ha canviat, i uns pensaments negatius s'apoderen de nosaltres, per veure-ho tot negre...
qüestionem, donem voltes a les coses, per arribar al mateix punt, potser demà estaré millor...

Penseu que aquests pensaments, sobre tot els tenen els crancs :)

01 juny, 2009

El Crack!!






Per en David amb estima.


30 maig, 2009

Fresc




27 maig, 2009

Canvis





Potser el clima,
ennuvolat i plujòs,
demana calma,
serenor i repòs.

Serà la vida
la que ens empeny,
a un estira i arronsa
de rauxa i seny?

O les tardes,
tant de color groc?

O tan sols el dia a dia,
com un joc?

La vida
és una dansa molt bella
que no avisa
els canvis de parella.


jordisf

Recomano que feu una visita a en Jordi, per mi és un virtuós de la poesia.

Correcte?



24 maig, 2009

Dia a dia



Dia a dia deixem l'enyor per ahir
i amb la claror de l'alba
arrapem-nos fort a l'avui,
com si fos tot el que tenim

Aixequem-nos ràpidament
després de cada ensopegada
sembrem somriures
per recollir complicitats

Només amb l'única ambició
de sentir-nos complaguts
i cada nit abans de somiar
pensar que cap esforç és en va.

jordisf

Per na Laura amb estima


23 maig, 2009

Inanimats?


A vegades vas caminant pel carrer, i veus personatges que et criden l'atenció, tot s'ha de dir, em fixo en cada cosa!!...però ho vaig trobar divertit.

22 maig, 2009

2º Aniversari del bloc de l'Striper


Avui fa dos anys el bloc de l'Striper, la veritat és, qui millor que en Jesús Mª Tibau per fer una dedicatòria, penso lo mateix que ell..
Doncs per molts anys company, i que duri molt més aquest bloc tant amè, i divertit que tens, espero que la foto t'agradi :) és dels meus començaments en la fotografia, un petonas.