
Sempre he pensat, que els bancs son reconfortants, sempre estan allà, esperant el nostre esgotament..., la meva satisfacció, quan en veig un, després d'un dia fent fotos, amunt i avall, carregada amb tot l'equip... el veig, que bé!, deixar anar les coses, asseure'm, encendre un cigarret, i gaudir del sol...
Tot s'ha de dir, segur que aquest, va tenir dies millors, sense cap graffiti a l'esquena, tot envernissat i lluent, envoltat d'arbres, i nens...i no com ara, envoltat de porqueria, pols, metalls i construccions inacabades...segur que li quedarà el record dels grans dies...