06 de juny, 2009

Medi ambient





Bé, potser perquè avui ha sigut el dia, anem tan atrafegats diàriament, que potser li tindríem que donar més importància a aquest tema, si que pensem, però jo per exemple em faig sempre una pregunta, i jo que puc fer? em sento tant impotent! i tant que m'importa, però és tan insuficient el meu gra insignificant de sorra...reciclo, intento no carregar-me aquesta terra que ens han regalat, però som els depredadors més destructius que existeixen, i si, se que còmodament a casa, amb aigua mineral a la nevera, carn, llet etc...però moltes vegades no ens qüestionem que potser tot això, un dia, de sobte no serà tant facil d'aconseguir...

05 de juny, 2009

La barana dels teus dits


obro els ulls i penso
en la barana dels teus dits
tant llunyana, que m'oprimeix el pit.

m'aixeco, camino, miro amunt,
haig de continuar sense tu.
tinc gent que m'estima, no estic sola,
sempre tinc a algú.

però t'estimo a tu, que ja no hi ets,
i penso, ja no em queda res...
els dies passen, en el meu cor i ment,
la barana dels teus dits

m'ofega, i em deixa sense alè,
només em queda el consol,
demà serà un altre dia i sortirà el sol..

03 de juny, 2009

Força ...


empenta, a vegades és lo que necessitem en certs moments de la vida, és curiós, hi han dies que tot rulla i pensem que tot esta controlat, i al dia següent, o que dic al dia següent! a la mitja hora tot ha canviat, i uns pensaments negatius s'apoderen de nosaltres, per veure-ho tot negre...
qüestionem, donem voltes a les coses, per arribar al mateix punt, potser demà estaré millor...

Penseu que aquests pensaments, sobre tot els tenen els crancs :)