Si, tenim la necessitat de portar flors, perquè, doncs potser perquè es l'únic que ens queda...almenys físicament.. Aquesta va per tu Jocat, gracies per els teus comentaris amic. boomp3.com
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
Moltes gràcies bonica. Les flors al cementiri materialitzen el nostre record. Són simbòliques. Peces de vida acolorida per expressar desinteressadament alguna mena de desig... Però la vida no deixa de pertànyer a un cicle, el del desenvolupament global, on la mort és necessària. Seria inviable un món etern per a tots. I a despit l'hem d'acceptar com quelcom natural... I seguir construint la nostra vida fins que siguem nosaltres mateixos qui marxem; feliços del que hem arribat a fer.
Partin que respecto totes les opcions personals... Jo sóc dels que no he portat ni portaré mai flors al cementiri a ningú ni per ningú.
I encara vull afegir que al cementiri no he vist mai que les flors fossin per la persona difunta, ja que les flors sempre estan posades mirant al carrer en lloc de fer-ho cap a la lapida, o sigui cap a la persona...
2 comentaris:
Moltes gràcies bonica. Les flors al cementiri materialitzen el nostre record. Són simbòliques. Peces de vida acolorida per expressar desinteressadament alguna mena de desig...
Però la vida no deixa de pertànyer a un cicle, el del desenvolupament global, on la mort és necessària. Seria inviable un món etern per a tots. I a despit l'hem d'acceptar com quelcom natural... I seguir construint la nostra vida fins que siguem nosaltres mateixos qui marxem; feliços del que hem arribat a fer.
Petons luluji, moltes gràcies per dedicar-la.
Partin que respecto totes les opcions personals...
Jo sóc dels que no he portat ni portaré mai flors al cementiri a ningú ni per ningú.
I encara vull afegir que al cementiri no he vist mai que les flors fossin per la persona difunta, ja que les flors sempre estan posades mirant al carrer en lloc de fer-ho cap a la lapida, o sigui cap a la persona...
Salut, onatge
Publica un comentari a l'entrada