11 de desembre, 2007

Trasbals

Aquests dies, es suposa, que em de ser feliços, però quan et topes amb la cruel realitat, no li dones importància, amb perdo, al cony del Nadal, i no et quedes indiferent, sento impotència...


boomp3.com

4 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Gràcies, guapa, per enllaçar-me. T'aniré seguint en aquesta nova casa, que crec que serà tan bonica com tot el que fas. M'agrada!
Ens veiem "pels puestos"
:))

mar ha dit...

completament d'acord amb tu!
M'agraden les teves paraules i les teves fotos i m'encanta haver-me topat de casualitat amb aquest bloc.
Un petó ben gran, amiga.
mab / fpc

-l'última imatge és sense text perquè quan et topes amb la cruel realitat del dia a dia t'adones que ja no et queda temps ni per fer un escrit. Vaig de cul!

Roc ha dit...

Tens tota la raó, el nadal se suposa que és festa d'alegria i bla bla bla, però com reflecteixes a la foto no ho és per a tothom.

romanidemata ha dit...

això es trencador.. de sentiments i t'adones, encara que ja n'era conscient, que el món no són flors i violes... ho tenim a casa!
bon instant, molt sensible.
petons i molt bon dia, preciosa.