19 d’abril, 2008

El protagonista


Si, d'un dia ple d'emocions, el comiat d'un amic, cap a una vida nova, a una altre ciutat, i a la vegada la trobada amb molts companys cibernètics que ens coneixíem per primera vegada, va ser un dia genial, i gairebé, ens vam passar una hora d'avant d'aquest bitxito hehe
Amb estima per Gil, Jocat, Pitufeta, Anna i Xamarrina, unes persones fantàstiques.

8 comentaris:

Félix Lavilla ha dit...

Luluji, llegué a tu blog por los caprichos del azar (algunos libros comunes) ... Me encantan tus fotografías.

Jordi ha dit...

Hola!! Res, que ara estaré uns dies de vacances i a vere si trobo l'inspiració el dia del meu sant o el pont de l'1-M!! Ahir vaig anar a l'Assamblea de la PDE i vaig trempar molt. Ens llegim! http://www.ebre.net

Striper ha dit...

Ostres la foto i la sargantana precioses.

CAMINO INCIERTO ha dit...

La vida te rodea ,amiga, nuevos amigos, nuevas emociones y la vivacidad de esos bichicos...¿sabes? un día encontré una muy verde en el techo de mi clase justo por encima de mi mesa,menos mal que mis caballeros andantes (alumnos de 8º EGB) me salvaron de un ataque de histeria.No puedo con esos bichitos que se mueven con tanta rapidez.Un abrazo

romanidemata ha dit...

el bitxito, el protagonista fotogràfic el vares captar amb mestria...
m'agrda la diagonal que fa el tronc en l'ambit de la foto i els tons...
segur que us ho vareu passar bé...

petons i molt bona tarda, preciosa,
bones fotos!!

mq ha dit...

bona foto
bona sargantana...
salut!!

onatge ha dit...

Hola Luluji fa dies que no passo per aquí, però avui m'han caigut unes paraules de la butxaca...


Temps a l’enclusa...


El temps
traspassa
totes les muralles.

Temps
sense temps.
Profunditat
que traspassa
tots els calendaris.

Temps al bressol
de les hores.
A poc a poc
sempre endavant.

Temps a l’enclusa
per forjar la vida.
A la fornal
el tremp de viure.

Temps amb
data de caducitat.
La lluna m’arriba
a les paraules,
es trempen de vida.

M’enlairo fins
el terrat de
les estrelles.
Des d’aquí
veig l’estel
del meu desig.

El poema només és
el cordó umbilical.
Tanco els ulls
i desperto al somni.
La lluna posa
el cap al meu coixí.
Lluna...

onatge, sant Jordi 2008

JoCat ha dit...

:D :D Feliços records per a tots!

Que passis molt bona diada!