Ja fa 182 dies sense tu, passen els dies, la teva absència, la buidor, la vida continua, però es dura, espero que allà on siguis, estiguis orgullós de nosaltres, i et deixin fer un somriure dels teus... T'estimo amor.
amb els ulls humits, ara, veien i vivint la vida, potser deixant que el dolor passi, lentament al seu ritme, com un líquid espès que poc a poc s'escola... i poc a poc... mentrestant, viure-la...
És bonic tenir records, encara que et provoquin una nostàlgia compungidora, perquè et fan saber que tens un passat que ha valgut la pena. I per aquest mateix motiu cal seguir fabricant records! Sempre endavant...
Feia dies que no passava per aquí... Amb el temps, els records deixen de ser dolorosos i es tornen dolços. Quin cel! i en Llach! El teu enyor a mi m'ha donat un moment de felicitat. Bonica, gràcies i ànims!
Ja fa 182 dies sense tu, passen els dies, la teva absència, la buidor, la vida continua, però es dura, espero que allà on siguis, estiguis orgullós de nosaltres, i et deixin fer un somriure dels teus...
11 comentaris:
El núvol blanc
farà ploure
el teu record
en ELL com
la rosada...
I quan el sol
l'esmicoli
per sembar-lo,
no en dubtis
de cada llavor
en florirà
la teva flor.
Una abraçada.
onatge
Ahí detrás de la nube aparecerá,poco a poco esa sonrisa.Un abrazo suavecito y tierno.
un nuvol és aixó un nuvol, es disipa, però els records queden per be o per mal
petons
Els records són tous com núvols i cal tractar-los amb cura, amb un somriure als llavis, perquè no es deformin.
Petons
Molt millor aquest nibol que no un de negre.
em quedo escoltant...
amb els ulls humits, ara, veien i vivint la vida, potser deixant que el dolor passi, lentament al seu ritme, com un líquid espès que poc a poc s'escola... i poc a poc... mentrestant, viure-la...
amb estima, bon dia, preciosa.
Després de la mudesa
Has emmudit.
El cel
és una glopada
de llet calenta
on el meu plor
retroba
el coragre de Déu,
l'amor i el seu
silenci.
Jaume Pont (1996)
Allà on estigui, segur que li agrada. Ànim, cal mirar endavant!
(ja sé que es diu aviat i que no sempre és fàcil de fer, però no hi ha altre camí)
:*)
És bonic tenir records, encara que et provoquin una nostàlgia compungidora, perquè et fan saber que tens un passat que ha valgut la pena. I per aquest mateix motiu cal seguir fabricant records!
Sempre endavant...
Feia dies que no passava per aquí... Amb el temps, els records deixen de ser dolorosos i es tornen dolços. Quin cel! i en Llach! El teu enyor a mi m'ha donat un moment de felicitat. Bonica, gràcies i ànims!
Es preciosa esta imagen
Publica un comentari a l'entrada