10 d’abril, 2008

Fa son




Aquells moments després de dinar, doncs si, fa son, uns moments agradables...


10 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

com pesa figues !!!
per cert la sangria molt cara

petons

Anònim ha dit...

L’aparent placidesa de l’home que dorm, es contradiu amb la mala llet amb la que solem tornar (alguns) d’aquesta migdiada...

Enric Sirera ha dit...

Fas molt bones series, endavant!!!

Una ha dit...

¿y el reloj? ¿Maestro Quesero 1876 Montpelier? curioso.

Tiene mucha suerte este buen hombre al dormirse con tanta facilidad.
Me gusta tu variedad de intereses al fotografiar. Un besazo. Cuando estés jubilada como yo verás todas esas películas que ahora no puedes disfrutar .Cuando yo era niña odiaba que la gran mayoría de las que llegaban a mi pueblecito no eran toleradas para menores,pensaba que me las perdería de por vida y ,ya ves,he tenido en estos tiempos mil y una oportunidades de verlas y a algunas hasta de aborrecerlas.
¡qué buenos estos tiempos que nos permiten recuperar esas pequeñas cosas!

Striper ha dit...

Si que ho son i si estas amb bona companyia encara mes.

nomesploraria ha dit...

Venen sang a 4,9?
Sí que fa son, ara sí i moooolta

Bon dia Luluji!!!!!

romanidemata ha dit...

i tant!
quins moments més agradables, reposar, desconnectar per uns instants ser allà, en el món del no res, estar en tu mateix físic...

m'agraden els detalls, el temps... aturat, i l'home en el seu moment de sesta.
bona definició.
petons i molt bon cap de setmana, preciosa.

Anònim ha dit...

Aquells moments que passavem junts al sofà
després de dinar ja no tornaran. Menjarem en difents taules.
Cada ú de nosaltres seurem en diferents llocs
o no seurem.
Potser en cada migdiada pensarem l'un amb altre.
El temps farà la seva feina
i viurem nous instants.
Malgrat tot, sempre quedaran
les nostres becaines.

JordiStQgat ha dit...

Un vell conte zen compara els continus malsons d'un ric emperador amb els dolcíssims somnis d'un pobre pidolaire. Tots dos eren feliços la meitat del seu temps.

res ha dit...

bona foto
tranquila, pausata i tendre...
m'agrada
salut!