Ahir, en Striper en va atorgar aquest premi..., em sorprèn els companys que m'estic trobant per la xarxa, i als que estic agafant gran estima, no pels premis, si no per els seus comentaris que animen diàriament, gracies maco per pensar en mi, i aprofito des de aquí per recomanar la visita al seu bloc, els seus pots son divertits, sensibles, amens, i sobre tot, diferents.
Premi Dardo 2008:
“La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.
Jo, de la mateixa manera li vull atorgar a:
El pensador per les seves reflexions, i imatges, que tant en fan pensar.
Talleret d'art per les obres d'art que em trobo quan el visito.
Josep Gatnau Grau per la seva visió en la fotografia i en la vida.
Roc Sang per la habilitat que te en proposar un debat, de coses que a vegades passen desapercebudes.
Onatge
per fer-me emocionar sempre, amb les seves paraules.
7 comentaris:
Gràcies, però ja veig que no coneixes el que penso d'aquests premis, ja no se quants n'he rebutjat, i em sap greu, però no hi crec, sincerament els trobo insubstàncials, els premis, tot i que si es d'agrair i és de rebut que algú pensi en tu i en la feina que has fet, com es aquest cas, per aixó et dono les gràcies. Però fa ja temps vaig decidir no seguir aquesta cadena. Digues-li manies meves, però així ho veig.
Hola Francesc
T'entenc i et respecto,no passa res maco, ja se que es una mica insubstancial, però jo soc una tòtila :))
Jo dels premis no en sé res. Però gràcies.
I si les parales t'han despertat emocions, aqest sí que és el veritable premi, Tot i que les paraules no són meves, jo només sóc el fil que les embasta...
Gràcies per totes les teves emocions en forma de comentari, no sé si en sóc mereixedor.
A mi em passa amb les teves imatges. Cada fotografia em suggereix vida...
Una abraçada i un petó al front...
onatge
Pos anda que jo! el que pasa és que tu mateixa quan t'en vagin arribant, te n'adonaràs, ara, sempre es d'agrair la intenció de qui t'ho dona.
hehehe, Moltes gràcies!!!!
A mi em passa com als comentaris anteriors, que d'il·lusió en fa, perquè veus que algú compta amb tu, que t'escullen d'entre molts altres, i això afalaga. El que passa és que quan en duus més d'un parell penses que és absurd seguir la cadena. És per això que jo la trencaré, perquè no seria el primer premi que dono, i quan m'autolimito a un article per dia hi ha coses que no poden ser... De tota manera, per agrair que me l'hagis concedit he decidit crear un espai al bloc on l'esmento. És la meva manera de donar-te les gràcies. Ja l'he fet, a la columna de la dreta, a baix, hi he enllaçat la gent que m'ha premiat :)
Moltes gràcies!
Luluji, gracies per les teves paraules sobre el meu bloc, i dir-te que el teu premi es molt merescut. Petons.
Felicitats pel premi del tot merescut!
Les teves fotografies, a més de ser maques, sempre demostren una gran sensibilitat.
Ja saps que jo de tècnica no en sé :)
Petons, maca!
Publica un comentari a l'entrada