Una carrera que ens és molt difícil de controlar, passen els anys, i nosaltres ens sentim de igual manera per dins, el mirall és el únic que ens fa veure la realitat...
Avui comentava amb un amic, que cada dia es més difícil per mi arribar a tot, se'm esta acabant l'energia?..., potser si, potser aquests anys que passen fan que vagi més lenta fent coses que abans tenia enllestides en un tres i no res, i ara no dono a la bast..
O potser és la primavera...., em sembla que em compraré unes vitamines :)
No penseu que us tinc abandonats, no és falta de ganes, és falta de temps...
boomp3.com
11 comentaris:
Pasate por mi blog a recoger el premio CALIDEZ, para mi es un honor compartirlo contigo. De las seis personas a quien se lo debo pasar he pensado en ti, te lo mereces porque tu blog es asi de chulo y de cálido, como tu.
Un besito de los de verdad.
Ah, lo encontrarás en el segundo comentario de mi entrada "El árbol de los problemas" del dia 6 de mayo.
Res dona aixo nomes es una mica d'astenia primaveral res mes, vinga 4 vitamines i solucionat. Petons.
Molt bo el camió!! A més es veu clarament que el 80 cada any el van esborrant i tornat a escriure amb l' any corresponent.
Per cert, TOT requereix el seu temps i hi ha molts condicionants perque puguis enllestir coses més ràpid o més lent.
no el podem controlar, el pas del temps cada segon , minut, hora, dia, ... els anys passen i nosaltres evolucionem, et sents que el que ja ha passat no té mesura si fa un mes o anys, , el temps passat no té temps és temps passat i el que queda no en sabem res...
i per dins ens sentim com infants , com adolescents, adults i tot es barreja i anem canviant i allò que ens era imprescindible de fer-ho al moment o posem a la llista d'espera; prioritzem i el cos ja no és el què era però sempre tenim la primavera.
m'agrada la foto en b/n te l'aire del vehicle quan va sortir de la fàbrica i segueix en el temps, circulant...
que passis un bon dia, preciosa, molts petons i ja saps pel què calgui, soc aquí... i salut!
"nosaltres ens sentim de igual manera per dins"
és exacte.
Deu ser la primavera o una epidèmia.
:)
ptons
bona foto
bon escrit
molt de temps...
salut!
vinga dropa, que la primavera ha arribat i la càmara vol fer fotos
petons
Ànim! D'això em sembla que se'n diu astenia primaveral !
Abans de res moltes felicitats pel premi. La foto, sensacional el virar li va que ni pintat a aquesta antiguitat que encara circula. Y referent al teu estat d'ànim deu ser cosa del temps, potser la primavera com dius, pero tot es passatger. El temps passa, sí, peró encara que no ho sembli jugar al nostre favor si sabem aprofitar les experiencies viscudes.
Una forta abraçada.
Atrapa un poquito de sol para el corazoncito y el ánimo . Un abrazo soleado y energético.
Publica un comentari a l'entrada