Hi han cadenes que et lliguen als instints de supervivència, procreació...; també en hi han que ens lliguen a la carn que ens imposa unes necessitats com la d’ alimentar-nos, de passar fred o calor, de respirar...; cadenes afectives que ens crean en alguns moments la necessitat d’una carícia, de sentir-nos importants ...; lligats a un mon que ens limita físicament en vers l la imaginació infinita de la nostra ment que no ens permet volar per nosaltres mateixos o estar en dos o més llocs a la vegada ... , etc. Hi han altres cadenes que ens imposa la societat i cadenes que ens imposem nosaltres mateixos. I ens atrevim a parlar de llibertat?.
Una vegada més et felicito per les fotos, per cert, quina màquina fas servir?. Petons.
Boniques paraules les tevas, jo tambe aprecio molt l'amistat. Una reflexió molt ben trobada amb aquestes serie. Com no podia ser d0un altre manera m'encanta la primera, bon enfoc selectiu. Una abraçada.
Per dir el que diré potser n'hauria de veure més, de fotografies, de saber-ne més (ser el que es diu un entès); però crec que travessant el coneixement -i entretenint-se pel bosc dels sentiments- hi ha una drecera que es diu intuïció i per aquesta drecera he arribat a veure aquest rètol: és una mestra del bell detall. I com l'he vist al costa d'aquestes fotografies, el rètol es refereix a tu. Petonet i a cuidar-se
10 comentaris:
Si els lligams són naturals, no podem fer res per trencar les baules de la cadena que ens hi uneix. Tot i que m'agrada més parlar de la unió.
Suposo que tothom tenim un lligam o altre, o més d'un...
El que compta és que els lligams no ens facin esclaus.
Que t'arribi una abraçada no sé si amb lligam o sense...
onatge
lligar cadenes malgrat aixo a vegades s'arrobellant i es trencan.
lligams; les imatges amb aquests cadenats em suggereix un fort lligam, que no vol dir ser-ne esclau.
bons detalls, enquadraments, composicions, enfocaments, desenfocs, reflexes,tons de colors i una llum especial, molt netes. M'agraden.
bon dia i cap de setmana, preciosa, a passar-ho bé.
i salut!
Algunes baules de la cadena estan rovellades, gastades, però , toti això, aguanten.
...voldria ser fum que el vent s'emportés
per poder burlar els lligams que subjecten la meva força... (Lluís Ubalde Claver)
M'agraden les imatges, em suggereixen moltes coses.... mmmm però si representen relacions preferiria quelcom mes elàstic :-)
Hi han cadenes que et lliguen als instints de supervivència, procreació...; també en hi han que ens lliguen a la carn que ens imposa unes necessitats com la d’ alimentar-nos, de passar fred o calor, de respirar...; cadenes afectives que ens crean en alguns moments la necessitat d’una carícia, de sentir-nos importants ...; lligats a un mon que ens limita físicament en vers l la imaginació infinita de la nostra ment que no ens permet volar per nosaltres mateixos o estar en dos o més llocs a la vegada ... , etc.
Hi han altres cadenes que ens imposa la societat i cadenes que ens imposem nosaltres mateixos. I ens atrevim a parlar de llibertat?.
Una vegada més et felicito per les fotos, per cert, quina màquina fas servir?. Petons.
Boniques paraules les tevas, jo tambe aprecio molt l'amistat.
Una reflexió molt ben trobada amb aquestes serie. Com no podia ser d0un altre manera m'encanta la primera, bon enfoc selectiu.
Una abraçada.
Una bona serie, has probat de passarles a b/W?? un peto
Per dir el que diré potser n'hauria de veure més, de fotografies, de saber-ne més (ser el que es diu un entès); però crec que travessant el coneixement -i entretenint-se pel bosc dels sentiments- hi ha una drecera que es diu intuïció i per aquesta drecera he arribat a veure aquest rètol: és una mestra del bell detall. I com l'he vist al costa d'aquestes fotografies, el rètol es refereix a tu.
Petonet i a cuidar-se
Publica un comentari a l'entrada