¿has visto La Historia Interminable? Me divierte muchísimo la tortuga gigante que pasa cientos de años hablándose a sí misma.Un beso y gracias por estar tan pendiente de mi.
Tu que siempre estas hay y hoy me sobra un poquito de tiempo, creo que mereces por la belleza de lo expuesto que muestre mi humilde opinion al respecto.
La primera me encanta por que tiene un poco del tipo de fotografia que a mi me gusta. Te centras en los detalles y en este caso en las extremidades de las tortugas. La segunda es genial, has sabido jugar con la luz y darle una creatividad fabulosa. Es mas que una tortuga y unas sombras. Y la tercera es muy muy tierna. Has capatado el moemnto, ya te lo habia dicho en algun otro comentario pero esperas al momento idoneo para fotografiar.
Sin mas, muchas felicidades y un saludo. Nos vemos por aqui.
Bufa Luluji, M'has fer pensar el la tortuga de terra que van portar l'altre dia a la feina, era grandiosa i més bonica. La meva veïna en té al seu jardí. Un dia es va escapar i quan sortíem amb el cotxe la vam atropellar, ho vam passar tan malament, per sort no va morir, la vam portar a urgències li van fer unes radiografies i van comprovar que no tenia cap mal al cos, li van reomplir les esquerdes de la closca amb una substància,li van donar unes medicacions i va estar en observació uns dies. D'això fa alguns anys i la Pepita encara gaudeix de la seva vida al pati de la meva veïna. Auroras
El teu món continua sent dels meus preferits. Feia uns dies que no hi entrava per feina,pero m'acabo de mirar tot el que m'havia perdut. Genial, com sempre. Un petonet
Hola luluji, aquesta vegada he estat més lent que una tortuga prenyada... Però ara ja sóc aquí. Les fotografies com sempre són fruit d'un ull clínic i d'una sensibilitat interior, no de la pel·lícula...
He arribat al teu blog passejant per la xarxa i la veritat és que el que he vist m'agrada. Aquesta col.lecció de tortugues es genial. Seguiré passant per aqui.
Fa díes que no et dic res, pero no m´en he perdut ni una. La visita al zoo, ha estat molt profitosa. ja ens pots anar tortu... ja! es una delícia, som masocas, qué hi farem? ...braçada!!!
18 comentaris:
hahahaha molt bona!!!!!! :-)
Com sempre, genials!
podrien dir lluissss per la foto no les besties aquetses'?
Quins animals son raros nosaltres?
una tortu deliciosa...
m'agraden els detalls, els enquadraments, colors terra i formes que mostres...
- sembla que fan el què fem tota els animals... refregar-se els uns sobre els altres i al final, surt un ou!
quina meravella tant estranya... :-))
petons de matí, preciosa, que passis un bon dia xicota
ah! i salut
Això dels rèptils trobo que se't dona especialment bé. Fas unes composcions genials, m'agrada especialment la segona.
Salut!
ultimament estem molt zoologics !!
bones les fotos, petonets maca !!
¿has visto La Historia Interminable?
Me divierte muchísimo la tortuga gigante que pasa cientos de años hablándose a sí misma.Un beso y gracias por estar tan pendiente de mi.
Tu que siempre estas hay y hoy me sobra un poquito de tiempo, creo que mereces por la belleza de lo expuesto que muestre mi humilde opinion al respecto.
La primera me encanta por que tiene un poco del tipo de fotografia que a mi me gusta. Te centras en los detalles y en este caso en las extremidades de las tortugas.
La segunda es genial, has sabido jugar con la luz y darle una creatividad fabulosa. Es mas que una tortuga y unas sombras.
Y la tercera es muy muy tierna. Has capatado el moemnto, ya te lo habia dicho en algun otro comentario pero esperas al momento idoneo para fotografiar.
Sin mas, muchas felicidades y un saludo. Nos vemos por aqui.
Ostres sembla que vulguin dir alguna cosa.
Olá Luluji, belo registo de belas tartarugas...Excelentes fotografias !
Um abraço
Bufa Luluji,
M'has fer pensar el la tortuga de terra que van portar l'altre dia a la feina, era grandiosa i més bonica.
La meva veïna en té al seu jardí. Un dia es va escapar i quan sortíem amb el cotxe la vam atropellar, ho vam passar tan malament, per sort no va morir, la vam portar a urgències li van fer unes radiografies i van comprovar que no tenia cap mal al cos, li van reomplir les esquerdes de la closca amb una substància,li van donar unes medicacions i va estar en observació uns dies. D'això fa alguns anys i la Pepita encara gaudeix de la seva vida al pati de la meva veïna.
Auroras
Boniques imatges son molt entranyables, en especial la tercera, la composició genial.
Una abraçada
El teu món continua sent dels meus preferits. Feia uns dies que no hi entrava per feina,pero m'acabo de mirar tot el que m'havia perdut. Genial, com sempre. Un petonet
Hola luluji, aquesta vegada he estat més lent que una tortuga prenyada...
Però ara ja sóc aquí. Les fotografies com sempre són fruit d'un ull clínic i d'una sensibilitat interior, no de la pel·lícula...
Una abraçada de tortu...
onatge
Bonics colors i enquadraments.
M'agrada el ritme creat per les teixidures.
Una salutació
He arribat al teu blog passejant per la xarxa i la veritat és que el que he vist m'agrada.
Aquesta col.lecció de tortugues es genial.
Seguiré passant per aqui.
Salutacions
Fa díes que no et dic res, pero no m´en he perdut ni una. La visita al zoo, ha estat molt profitosa. ja ens pots anar tortu... ja! es una delícia, som masocas, qué hi farem?
...braçada!!!
A mi les fotos del zoo mai m'han quedat així de maques.
Els hi treus alguna cosa als animals...
Felicitats.
Per cert he canviat l'URL del blog, per si vols modificar l'enllaç:
http://zenit-ram.blogspot.com/
Fins la propera.
Publica un comentari a l'entrada