Potser el clima,
ennuvolat i plujòs,
demana calma,
serenor i repòs.
Serà la vida
la que ens empeny,
a un estira i arronsa
de rauxa i seny?
O les tardes,
tant de color groc?
O tan sols el dia a dia,
com un joc?
La vida
és una dansa molt bella
que no avisa
els canvis de parella.
jordisf
Recomano que feu una visita a en Jordi, per mi és un virtuós de la poesia.
10 comentaris:
M' agrada sobretot la segona, les gotes de l' aigua són un gran plus a la foto.
Tu passes de abandonar el blog a no parar d' actualitzarlo! Em perdo!
Quines fotos mes guais en mirarem elñ bloc del Jordi. Bon dia Guapa!!
He de reconeixer que d'aquest post, ha estat la poesia que m'ha tocat la fibra.
Haaaaaa, la vida...
Aixó es un no parar...!! a bon ritme de fotos, m´agraden aquells detalls de primavera amb gotes i sense,colors,llum.. i com no la poesia.Molt bé tot,salutacions i una abraçada !
Molt maques totes dues, m'agraden moltissim i el tractament molt ben treballat.Poesia molt maca. Un petonàs Luluji i bon cap de stmana maca !!!
del groc al rosa.
bons macros i moolt bona definició,
m'agraden preciosa, tan delicades com tu.
ah! els canvis de parella, quina dansa!
Camino per la bora del camí
que serpenteja els camps
florits de primavera.
Grocs, vermells, propres...
una paleta de colors
que il·luminen el meus ulls.
Una barreja d'aromes m'acompanyen pas a pas,
però busco un que fa dies he perdut:
l'aroma de la teva pell
escalfada pel sol de primavera.
Salvador
És maquíssim. M'ha agradat molt
Ja ho saps que al cervell hi ha dues regions diferents per a processar imatge i per a processar paraules?
En Jordi un virtuós de la poesia i tu de la fotografia.
petons
framiquel
Publica un comentari a l'entrada