Bé, potser perquè avui ha sigut el dia, anem tan atrafegats diàriament, que potser li tindríem que donar més importància a aquest tema, si que pensem, però jo per exemple em faig sempre una pregunta, i jo que puc fer? em sento tant impotent! i tant que m'importa, però és tan insuficient el meu gra insignificant de sorra...reciclo, intento no carregar-me aquesta terra que ens han regalat, però som els depredadors més destructius que existeixen, i si, se que còmodament a casa, amb aigua mineral a la nevera, carn, llet etc...però moltes vegades no ens qüestionem que potser tot això, un dia, de sobte no serà tant facil d'aconseguir...
10 comentaris:
hi han locs que ja es dificil aconsseguir aire..
Genial!
Podries cobrar per fer promocions turístiques.
Per cert, no puc enfadar-me amb tu.
Hola Lucia, Unes imatges molt relaxans...
Estic be, però amb poc temps per comentar, el que si miro tot.
Salut!!!
es quasi una questio de logica tot plegat...
un peto
Umm, les fotos m'han inspirat. Necessite mes natura i una desintoxicació de la ciutat, sort que arriben les vacances.
ja he posat una de les teves portes obretes al neu blog.
Gràcies
vull anar-hi! sortir...
He viscut algun temps al Pirineu a alta muntanya, és com un vaixell, a vegades et quedes saturat, per l'aïllament, però en aquest cas m'aniria a aquest racó ara mateix!
bones imatges.
salut i bon dia, preciosa
Tot el que fem serveix. Per petit o poc que et sembli. De vegades compta més l'actitud que la quantitat de coses que aconseguim tot sols.
Si tens una estona llegeix el que escriu heva de Peumayen aquí: http://enpeumayen.blogspot.com/2009/06/mensaje-marino.html
M'agrada la foto de la cara del cavall.
petons
framiquel
Tens molta raó Luluji, jo sempre dic que l'home és la pitjor plaga que pot sofrir la terra però a la vegada som els únic que la podem remediar.
M'alegra saber de tu novament!
Publica un comentari a l'entrada