12 de juliol, 2009

Lluny de casa





Tanco els ulls un altra nit
dins un llit que no és meu
tota la nit sencera de festa
envoltat de gent que no te preu.

Sense saber massa bé com
t'enyoro un altra vegada
a fora trona i cauen llamps
una tempesta de matinada

Les meves mans somien en carícies
que recorren la teva pell
els meus dits hipersensibles
volen pentinar-te el serrell.

A fora els llamps que cauen
il·luminen l'habitació,
regaria amb gotes de la pluja
la meva imaginació.

Sóc lluny de casa
aquest no és el meu llit
però com sempre m'acompanya
aquest dolç neguit

jordisf

12 comentaris:

don fernando ha dit...

Impresionante. Me quedé con la boca abierta y los ojos como platos ante ésto. Felicitaciones por semejante gusto y sentido de la estética. Saludos y gracias por leer este comentario.

Patxi ha dit...

Felicitats, una vegada més per les fotos i també per la poesia. M'agrada molt

Òscar ha dit...

Felicitats per les fotos tant maques i un texte precios Lucia. Una abraçada Maca !!

romanidemata ha dit...

m'agrada l'aire que respira, ambient, atmósfera del circ, tant nòmada anyorant tornar a casa.

i les paraules que tant punyents, el desitg de porder tornar a casa i haver de fer el camí de retorn sol.

un petó molt gran, tens una gran sensibilitat que arriba, preciosa.
fins aviat i salut

don fernando ha dit...

Muchas gracias por tu visita y por tu comentario. En esa foto he querido identificar las "tres cosas" de la cita con los tres colores del cielo. Además "la paloma" que casi no se ve pero creo que si se percibe, sería la clave fundamental enmarcada en un ámbito sacro (catedral de Ourense). Muchas gracias de nuevo, y muchos saludos.

Salvador Colomé ha dit...

Fantàstiques fotos d'un fantàstic circ d'època i acompanyat per un gran text.

Josep ha dit...

Genial combinació de versos i imatges!

zel ha dit...

Jo també estic embadalida...però tornar a casa té el seu encant!!!

nomesploraria ha dit...

Et van deixar pujar??????

Joan Martín ha dit...

Sempre un plaer, passar per aquí. Posem que els poemes acompleixin desigs, llavors el condicional "regaria" queda perfectament realitzat en una, la teva, imaginació sens dubta ja ben regada.
Una abraçada

Horabaixa ha dit...

Paso a dejarte un abrazo

fra miquel ha dit...

És un circ entranyable, hi he anat un parell de cops. Les fotos precioses. El text també m'ha agradat molt.
Petons