21 d’abril, 2010

Ombra

6 comentaris:

don fernando ha dit...

Miro, veo, observo y medito sobre esta foto, y...
es nada y lo es todo
pareciera algo relativo a las ideas platónicas, al mundo de las sombras.
y...
pienso...
una genialidad de la autora al poner, y primero hacer, esta foto.
Un abrazo.

onatge ha dit...

Perquè hi hagi vida hi ha d'haver ombra. I sort de tenir-ne. De vegades hi ha qui ha perdut l'ombra i va com si l'escombrés el vent...
L'ombra que tu has vist i has captat, igual poden ser xemeneies que el punt culminant d'una casa. Però ombra, ombra nascuda d'una presència i d'un sol de vida...

Una abraçada sense ombra.
onatge

george ha dit...

Un altre punt de vista molt original.
Salutacions.

Enric Sirera ha dit...

Simple e impactant.
M'agrada!!!!

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

m'agrad molt, aquesta senzillesa!
l'obra sobre la textura del mur...
bona!

Un petó-nàs ;)

(m'agrada molt la cinemàtic orquestra, ja la coneixia, acompanya mentre escrius el comentari)

madroca ha dit...

Una molt bona visió fotografica que ens permet veure com la sencilla ombra tambè es capaz de crear belleça per ella mateixa.

petóns