01 de maig, 2010

Missatge en una ampolla...


que no tiraré mai al mar, desitjos, malauradament frustrats, intentant que arribin al cor de cada persona que treu el nas per visitar-me..., m'agradarien tantes coses, que suposo que no poden realitzar-se..., que la gent no tingues desconfiança, que costes menys ser generosos sense esperar res a canvi, estimar sense condicions, ajudar a una senyora gran, quan va carregada, dir, salut! a un desconegut quan esternuda :) pensareu potser que estic una mica boja, doncs si, heu encertat :) bon cap de setmana.

10 comentaris:

Mórtimer (Qué bonito nombre) ha dit...

és molt romàntica la idea de posar al mar (a un riu a Madrid en el meu cas) una ampolla amb un missatge

el pix ha dit...

mais qu'a t il dans cette bouteille ? rhum , huile d'olive , ou un poison ,,, mistére .....

Ivo Serentha and Friends ha dit...

El missatge planteja inquietants misteris de l'ampolla, de vegades eren llegits per ampolles molt vell, li agraeixo el seu sentit poètic.

Feliç 1 maig, ara si vostè viu més enllà de la Maldives, està traductor adequat de google per a que vostè entengui.

Hola Lucy un petó, Marlow

Striper ha dit...

poso algun desig a la ampolla.

garbi24 ha dit...

està una mica boig no és cap bojeria eh!!!. Gaudeix-la

Carme ha dit...

Hola nenita....
M'agrada molt com t'ha quedat aquesta ampolla,una imatge molt romàntica. M'agrada la llum. Sempre he pensat que seria maravellós trobar-ne una amb un missatge a dins.....com a la "peli"
Tens raó amb el que dius, crec que moltes vegades es una manaca de sentit comú....
Un petó guapa i bon cap de setmana...encara que una mica plujós :-)

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

pels desitjos possibles,
formula del cor cap a la ment:

desitjo ara i aquí, "EL QUÈ tu VOLS", me'n faig responsable del què vull, faig l'esforç perquè així sigui, però en vull veure proves fefaents, tangibles, que és així, des del cor, i quan es realitza sento agraïment.

bona fot, te la seva part fantàstica.
un petonet i bon diumenge.
Joan

ricard99 ha dit...

m'ha arribat el teu missatge... acabo de visitar el teu blog i acullo els teus desitjos i te'ls retorno amb la meva complicitat... bon cap de setmana -el que queda...jejeje- A reveure!

onatge ha dit...

Comparteixo la teva bogeria... O som dos bojos al manicomi del món... Tens raó tot s'ha fet impersonal,fred, egosista, anòmnim, sense cor, només l'eqtiqueta del preu penjant...
La fotografia és un passeig per una família d'arbres... El dia gris només és que de vegades els núvols volen tenir el protagonisme...


Salut i bon passeig.
onatge

Musaraña ha dit...

Un poquet boja, i això precisament te fa única i especial...