20 d’abril, 2012

Abraça'm



Una amiga meva em va dir un dia, que hauríem d'abraçar a els arbres, ells ens passen la seva energia positiva, la veritat és que ho vaig fer, i et sents molt bé, això si, abraça-ho amb afecte, i no vagis amb mal rotllo perquè si no deixaras al pobre arbre sense energia :)
Que passeu bon cap de setmana companys, un petó

17 comentaris:

romanidemata ha dit...

ahaha...
no de malt rotllo!
...i les persones també.

bona imatge (contrapicat)

jomateixa ha dit...

Les abraçades siguin a qui o al que siguin són el millor del món!

Les fous du cap ha dit...

The corners of your pictures are always well chosen.
Best regards.
Céline & Philippe

Unknown ha dit...

Genial l'angle de la foto em fa sentir com si l'arbre estigues parlant ( i no sembla que sigui un "Ent")

tens tota la rao. a mes, estic convençut que las abraçades tenen aquesta qualitat si també ho fem entre les persones. i malauradament no passa gaire sobint.

Garbí24 ha dit...

i ens anirà bé a nosaltres mateixos....fem-ho!!

fra miquel ha dit...

M'agrada abraçar arbres. El més gran que he abraçat va ser un baobab. La sensació és indescriptible. :)
Petó...i abraçada ;o)

Lucia Luna ha dit...

Joan Calsapeu-Layret:
I tant! jo sempre vaig aixi, de bon rotllo, però malauradament no és genera el bon rotllo amb totes les persones, gràcies per el comentari Joan.

Jomateixa:
Quina rao tens, si que són lo millor del món! un petonàs maca.

Les fous du cap:
I am glad that you like my way of framing, thanks for the comment, a hug for the two.

Xavier Pascual:
Gràcies per el comentari maco, i si tens molta rao, no s'abraça sobint avui en dia, perquè moltes vegades les persones son masa complicades, vas amb bona fe, i ells..a tu en canvi, em costa molt poc abraçar-te perquè tens un interior pur, i magnific :) un petonàs.

Joan Gasull:
T'agradarà :) un petonàs maco.

Fra Miquel:
Ostres, un dia ho provarè :) una abraçada molt forta maco.

Les fous du cap ha dit...

Obrigado por visitar. Atenciosamente
Céline & Philippe

Alba ha dit...

M'agrada la idea! De fet, ja ho he practicat algun cop i et quedes genial.... és una font d'energia i pau brutal!
Petoneeeets!

Ivo Serenthà ha dit...

Una bona idea, vaig a tractar de l'experiència.

Hola preciosa Lucía

Lucia Luna ha dit...

Les fous du cap :
Graças a você, um beijo

Alba:
m'imaginava que ho hauries fet algun cop :) un petonet maca

Ivo Serentha and Friends:
T'agradarà :) un petonàs maco

Audrey ha dit...

Ho he fet en una ocasió i una se sent tan bé!, hauria de repetir...

Petonets,

DooMMasteR ha dit...

Una abraçada immensa, guapa! ;-)

Lucia Luna ha dit...

Audrey:
Repeteix! :) un petonàs maca

DooMMasteR:
mmm, gràcies maco :) igualment

joanfer ha dit...

Una abraçada sempre és una abraçada vingui de qui vingui i li facis a qui li facis. I si és amb aquesta intensitat i efecte que dius, de vegades és una sensació indescriptible. T'envio una abraçada d'aquestes i un petó! :)

Lucia Luna ha dit...

Joan fer:
quina il.lusió em fa que passis per aqui :))
gràcies per la teva abraçada, un petonàs enorme

Carme ha dit...

La teva amiga té raó...:)
Les abraçades als arbres ens carregant les piles, però una abraçada de manta....ufff és molt millor! jejeje!
M'enamora com t'ha quedat aquesta foto, és genial la llum i tot!
Un petó guapa!