11 de maig, 2012

VULL VOLAR




Caminava sota pluges feréstegues
farcides de records.
Només elles acaronaven la meva tristesa
I endolcien l’amargor de la meva ànima.
Sol com em trobava,
Enmig de la meva eterna solitud,
cercant els falsos ídols i miratges
que m’havien de portar a l’encontre del que creia
el remei del meu cor trencat,
esmicolat, convertit en pols d’escuma blanca,
vaig decidir obrir, de bat a bat, les finestres de la meva ànima,
i continuar,
sempre esperançat,
el meu camí de rondalles
i somnis.


Poema d'en Lluís

15 comentaris:

Garbí24 ha dit...

obrir-se al món de vegades ens porta a la felicitat més immediata.
Provem-ho, val al pena

Ivo Serenthà ha dit...

Bella imatge amb la tendresa dels versos que han estat aprovats!

Fotògrafs com Horst Faas arrisquen la vida tots els reportatges per documentar la història i per a tots nosaltres.

Cap de setmana de Hola i bo, petons

Audrey ha dit...

Batre les ales ens pot descobrir nous mons, potser propers a nosaltres...i veure'ls amb una altra mirada.

Bon cap de setmana!

Carme ha dit...

Sempre costa deixar-se anar ...i volar. Però només d'aquesta manera deixem el passat enrrera i veiem nous horitzons!
M'agrada molt aquesta foto i el poema també!
Un petó molt gran!

sargantana ha dit...

té el color rabios del desitg...

Unknown ha dit...

Genial poemagrafia. Un petonas

Milena ha dit...

Un petit detall!

Alba ha dit...

Voler volar i no poder ha de ser ben trist.... però almenys intentem-ho!!

Una foto preciosa Lucia, m'encanta!

Ivo Serenthà ha dit...

T'agrada el cotxe volador, crec que en unes poques dècades, el trànsit ja no estarà al carrer!

Hola estimats

Josep ha dit...

És una mica llarg d'explicar, però el concepte és: si vola molt, no pot ser un animal intel·ligent.

penyabogarde ha dit...

moltíssimes gràcies per la visita i ja ets part del bogardisme, esperem que vinguis molt sovint al nostre blog, allí ens trobarem.

una pregunta: la música que sona quan obrim el teu blog quina és? Ens agrada molt!

penyabogarde ha dit...

la CINEMATIC ORCHESTRA va de perles, ara tenim novetats al blog que esperen la teva visita amb la camera de retratar incorporada. Ja ets bogardista! Enhorabona!

penyabogarde ha dit...

Com tots els misteris de la vida, quan neix una criatura neix una vida i quan un neix un entrenador reneix la millor de les temporades, aquest és el ser o no ser de bogardisme i ara retornem inspirats i cepats al repte del blog que ja espera dels vostres serveis...entre tots ho farem tot! Gràcies.

penyabogarde ha dit...

has entrat al nostre blog per la porta gran i ja erts bogardista i així consta amb la teva aparició. gràcies.

penyabogarde ha dit...

tot va bé, vine que estem cinemàticament abogardats, salut!