21 de gener, 2008

El temps


Les hores


El rellotge no espera mai ningú.
Sempre camina.

El pensament em parla de tu.
La fantasia no mou la memòria quan t'imagino,
Quan retorno a tu amb el pensament.
No poden ésser queixes les meves paraules:
És cosa amorosa recordar-te.

El rellotge no espera mai ningú.
Quan sigui l'hora d'anar-te a buscar,
M'ho dirà.
(Només em separen de tu unes hores.)


Joan Brossa


boomp3.com

3 comentaris:

romanidemata ha dit...

intimista...
el pas del temps i el pensament que et recorda, et parla. Tot plegat és qüestió d'instants...

una fotografia molt particular, el seient buit.
bons tons i llums.

petons i molt bon dia, preciosa.

Roc ha dit...

M'agrada molt aquesta foto. Els tons grocs de l'habitació li donen caliu a la foto.
Salutacions!

Joan ha dit...

T'AGAFO AQUESTA FOTO PEL MEU ÚLTIM POST. GRÀCIES I PETONETS.