24 de gener, 2008

Força

Per a na Neus, amb estima

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!
-i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercè Marçal

3 comentaris:

romanidemata ha dit...

preciosa onada...
i preciós poema.
amistat!

bon contrallum i bona imatge congelada. Excel·lent fotografia.

petons i molt bon dia, preciosa fotògrafa, amiga.

Oscar Pérez ha dit...

Quin Força de foto tal i com diu el Titol. Molta nitidessa i llums i colors genials, i com no un texte precios. Ja t'ho he dit varies vegades- ets tot una Artista- Siau Maca i a disparar el cap de setmana

Heather ha dit...

I really like this photo too... I wish I could read the poem (and your english is just fine :))