aquests filferros pengim penjam, per què no entrin aliens a l'estructura... els reflexes a l'aigua, les ombres i els colors fan una imatge dura... molt bon angle... la música ben trobada.
Hola Luluji!!per el que veig ets també una bona amant de la mar, encara que aquesta com diu l´amic Awol es un pel dura pro molt bona !! com tota la serie. Felicitats per l´imatge i per el premi rebut crec que tu mereixes... adeu guapa !!!
Si algun dia em perdo busqueu-me allà on trenquen les onades. Segurament estaré sentat contemplat l'horitzó. Mirada perduda a la llunyania, però el pensament molt arrelat a tu. Onades d'escuma blanca obren camins a les pedres, com les teves mirades s'endincen dins la meva pell
9 comentaris:
empresonada
aquests filferros pengim penjam, per què no entrin aliens a l'estructura...
els reflexes a l'aigua, les ombres i els colors fan una imatge dura...
molt bon angle...
la música ben trobada.
petons i bona nit, preciosa
salut
I like that a lot, very different
Una bona imatge acompanyada d'una bona música ;)
Bona serie!, a la vora de el mar.
La fotografia es el que sens!!!
cuidat!!
Me encanta la calidad y los tonos de tus fotos... buen ojo fotografico.
Saludos.
Hola Luluji!!per el que veig ets també una bona amant de la mar, encara que aquesta com diu l´amic Awol es un pel dura pro molt bona !! com tota la serie.
Felicitats per l´imatge i per el premi rebut crec que tu mereixes...
adeu guapa !!!
Maleïts els que
empresonen la mar,
en ella hi ha
el gran viatge
amb la barca
dels sentiments.
I en la temepsta
sempre hi ha
la fidelitat
del far que
ens orienta
a bon port.
Salut. onatge
Si algun dia em perdo
busqueu-me allà on trenquen les onades.
Segurament estaré sentat
contemplat l'horitzó.
Mirada perduda a la llunyania,
però el pensament molt arrelat a tu.
Onades d'escuma blanca
obren camins a les pedres,
com les teves mirades
s'endincen dins la meva pell
Qui empresona la mar, s'empresona a si mateix.
Publica un comentari a l'entrada