sembla que s'hagi trencat el bosc en sec! o potser una cascada d'arrels, m'agrada, bon contrapicat... t'has ficat en un forat? uns tons molt especials... la melodia molt suau
N'hi ha que perden les arrels..., altres volen oblidar les que tenen. Quan algú diu que és ciutadà del món, vol dir que no està arrelat en lloc. Tot fruit vé d'unes arrels. Els arbres són forts gràcies a les seves arrels.
sembla un bosc cremat i que les arrels siguin la continuïtat de la vida, una foto molt profunda, un dia faré un post amb el millor de les teves fotografies, que puc ?
Vivim en un món ciment, de fum i de pols, estem envoltats d'interessos propis, ells s'omplen les butxaques, mentre la Terra ja no suporta aquest sobrepès.
Les arrels no creixen del ciment, les plantes ja no poden respirar, tu i jo estem callats, passe'm a l'acció i acabem amb això.
Passejo pels camps daurats de juny, enguany hi ha un daurat més cremat, les flors ja no aixequen el cap, i les fulles no poden plorar perque no els hi queden llàgrimes.
Aquell arbre centenari que ens va donar tants records, ara ja és mig mort, i penso en l'agonia que pateix, i en aquells principis més bons.
No malmetem la Terra, els nostres fills i la natura ens ho agraïrà, fem-nos amics dels nostres origens, comencem a estimar.
10 comentaris:
sembla que s'hagi trencat el bosc en sec!
o potser una cascada d'arrels, m'agrada, bon contrapicat...
t'has ficat en un forat?
uns tons molt especials...
la melodia molt suau
petons i bona nit, preciosa...
N'hi ha que perden les arrels..., altres volen oblidar les que tenen.
Quan algú diu que és ciutadà del món, vol dir que no està arrelat en lloc.
Tot fruit vé d'unes arrels.
Els arbres són forts gràcies a les seves arrels.
La teva fotografia té unes bones arrels...
Salut, onatge
Una imatge preciosa, i una foto molt bona.m'agrada, a mes pot tenir molt de simbolisme.
Preciosa i impactant!
sembla un bosc cremat i que les arrels siguin la continuïtat de la vida, una foto molt profunda, un dia faré un post amb el millor de les teves fotografies, que puc ?
petonets
Hola Lulu. Maca la foto. Com deia el pesat del Raïmon: qui perd arrels perd identitat.
té la mà maria
si que pots, però no se pas si les meves fotos estan a l'alçada dels posts que habitualment poseu :(
Gracies, però.
Petonets :)
Les arrels no creixen del ciment
Vivim en un món ciment, de fum i de pols,
estem envoltats d'interessos propis,
ells s'omplen les butxaques,
mentre la Terra ja no suporta aquest sobrepès.
Les arrels no creixen del ciment,
les plantes ja no poden respirar,
tu i jo estem callats,
passe'm a l'acció i acabem amb això.
Passejo pels camps daurats de juny,
enguany hi ha un daurat més cremat,
les flors ja no aixequen el cap,
i les fulles no poden plorar perque no els hi queden llàgrimes.
Aquell arbre centenari que ens va donar tants records,
ara ja és mig mort,
i penso en l'agonia que pateix,
i en aquells principis més bons.
No malmetem la Terra,
els nostres fills i la natura ens ho agraïrà,
fem-nos amics dels nostres origens,
comencem a estimar.
papcat.blogspot.com
Es magnífica esta foto
Luluji, veritat que no et fa res que agafi aquesta fotografia per il·lustar el meu últim post? (mia, tu quines confiances!!)
Petonet.
Publica un comentari a l'entrada