a vosaltres, aquest bloc es possible...sense els vostres comentaris diaris, no em motivaria el seguir publicant, avui ha sigut un dia molt especial per mi, i a més a més, mira per on, m'ha acabo d'adonar que es el post numero 100, doncs això, va per tots vosaltres, mil petonets.
boomp3.com
18 comentaris:
doncs gràcies per la floreta...
i felicitats pel post 100!
tenacitat, i molt d'art és el què tens, preciosa...
petons i bona nit
Doncs felicitats,desitjo que lo especial sigui positiu, i que dirte que la foto d'avui es insuperable.
Benvinguda a casa meva:
Em temo que vostè, si bé ha visitat la meva bitàcora, em temo, que no ha llegit l'entrada en la qual li feia a vostè una pregunta.
Vostè creu que jo penso que sí, però ara li he d'aclarir que penso que no, ja que vostè no ha llegit l'entrada.
Em pregunto per quina rao els catalans en general, i els naZionalistas en particular, es posen nerviosos quan se'ls nomena la llengua catalana o la dictadura naZionalista a Cataluña. Jo penso que en el fons senten vergonya pel sojutjament d'almenys el 50% de la població per part de l'altra part.
Amb els millors desitjos per al futur, m'acomiado i li dic que la seva bitàcora m'encanta perquè està plena de flors com vostè.
Cent ja?
que grans que ens fem, Lu!
:))
Felicitats i que en siguin molts més!!
:*)
100 entrades! Enhorabona Luluji!
Bona composició! Moltes vegades per donar força a la flor es pot desenfocar el fons, però en aquest cas, les fulles també componen.
:)
I gràcies a tu per les teves fotos i les teves paraules.
He anat al blog del ximple de més amunt. Quants disbarats, son discussions que solament porten a l'enfrontament. És ben curiós que no es considerin a si mateixos nacionalistes de la nació espanyola. Ells son patriotes de l'única pàtria verdadera. Quina mandra.
Sempre es tem el que no es coneix, al diferent. I el temor porta a l'odi.
Para sinblancaporelmundo
Hola
Si que le he contestado, si se mira atentamente mi comentario vera que lo inicio con una negación, es lo que pienso...y en absoluto me pongo nerviosa, la cuestión que propone, me es indiferente...
Gracias por el piropo, jo soy una flor, pero usted es un capullin provocador :)
Y cerrando el tema, evidentemente para mi no es una puta mierda, ya que si no, mi bloc, no seria en catalán, no cree?
Buenos días.
Moltes felicitats i gràcies a tu per aquest blog. I are, una poesia:
Camí florit
Llevamà, card, fonollassa,
Rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mareselva, safrà bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).
Josep Maria Llompart (1961)
Hola guapa,
Moltes gràcies per la teva visita al meu blog, i felicitats per haver superat les 100 visites. estic convençut que amb un blog tan ben treballat en tindràs moltes més.
Fins aviat
Un petonàs
de res....
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
Martí i Pol
felicitats pels 100
Una foto 10 per el post numero 100 i que siguin molt mès, i gràcies a tu per els teus comentaris que fas que un munt de gent tiri endavant amb la fotografia. Salutacions Guapissima. Muakkksss
Gracies a tu...!! per compartir les teves fotos en nosaltres i publicar diariament els teus comentaris sempre agradables.Una genial flor per aquestes 100Felicitats guapa!!.. per molt anys
i mès i bones fotos !!!!
Enhorabuena y tus fotos son estupendas, las he conocido por la entrada de Té la mà Maria dedicada a ti y he entrado en tu picasa etc.Ánimo y enhorabuena.
Gràcies a tu, hi ha poques coses imprescindibles, la bellesa n'és una.
Una abraçada
Gràcies, les que tens...
Potser sóc el menys indicat per dir res d'aquest 100, ja que fa poc temps que sec a taula. La riquesa rau en totes les persones que estan al voltant de la taula. I cada fotografia i cada comentari és com un fruit i compartim sentiments, sensacions i llum i ombra en cada imatge teva.
Una abraçada, onatge
Onatge, m'agrada molt la metàfora. Està bé, molt bé.
Felicitats per aquest 100 y moltes gracies per la flor.....
Salutacions
Gràcies per regalar-nos bellesa
Gràcies a tu per ser-hi!
Publica un comentari a l'entrada