18 de març, 2008

La velocitat de les hores



Sempre ens queden coses per fer, qui va decidir que el dia havia de tenir 24 hores?...
Es broma :)


boomp3.com

11 comentaris:

onatge ha dit...

No sé qui va inventar el dia...
El rellotge és una andròmina inventada pels homes. Viu el teu temps i respira al teu aire...

Salut, onatge

nomesploraria ha dit...

Molt bé les dues. Especialment la vertical amb el primer pla i els edificis inclinats.
Hi ha una cosa a la part superior esquerra que no sé què és.
Hauries de mirar de reduir una mica el soroll o bé tirant a un iso més baix o amb algun programa després.
No és imprescindible, però.

òscar ha dit...

Molt chules aquestes dos fotografies,sempre hi han coses a fer durant el dia,pero un foradet per dedicar a la fotografia no ens el treu ningú. Feliç pont maca

Striper ha dit...

Potser els dias tindrien que ser elastics, alguns dies els sobren hores i altres els hi falta, les fotos com sempre impresionants.

Albert Muñoz ha dit...

A mi tambien me faltan horas.... muchas veces me voy a dormir tarde para poder aprovechar mas el dia, pero al dia siguiente..... cuesta levantarse.... aiss... nunca estamos contentos con lo que tenemos, siempre queremos mas...
Salutacions...

romanidemata ha dit...

el temps no para, fa el seu curs impertorbable, naveguem en aquest espai i no parem de donar-hi voltes, els dies, les estacions, els anys...
la nit i el dia.

M'agraden aquests moviments, el no parar dels vehicles i l'estàtica, la posició del que fa la captura, tu, i es veu en dels edificis...

Els angles adients de quan fas una instantània, mostren els detalls, el coll de la persona que emergeix a mi m'agrada...

petons i molt bon dia, preciosa, bona feina!

salut

Joan Martín ha dit...

Opino que es bona, aquesta desproporció entre el que es pot fer i el que queda per fer. Crec que aquesta diferència ens pot donar la mesura, per excés, del nostre desig -creatiu en el teu cas-; sempre, mentre així sigui, hi ha un altre dia.
Agraït per la teva visita.
Besets (m'agrada aquesta manera de dir dels valencians)

agerbaf osram ha dit...

La durada dels dies...i dels anys...i de la vida mateixa. Però, si te gust de poc i de no atrapar les coses a fer es bona senyal: VIVIM!.

Rager

Salvador ha dit...

Però el camí va ser bonic de viure

Però el camí va ser bonic de viure.
Amb el bullici i els anants i vinents
de la ciutat, on tothom sembla lliure
dins la quadrícula que fan establiments,
corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.
Quina delícia veure's dintre el borboll
com un de més, saludar els operaris,
creuar corrents quan s'acosta el trontoll
d'un carro ple i fer una rialleta
d'algun babau que clama que és profeta,
o fregar el cap d'algun petit brivall
que, d'amagat, furtava alguna peça
de fruita dolça, o entrar al comerç quan vessa
de l'afluència... ser part del guirigall!

Josep Pedrals

CAMINO INCIERTO ha dit...

Muy adecuados texto y fotos ,el tiempo no es el problema,es cómo lo vivimos,a veces perderlo es ganarlo.

JordiSQgat ha dit...

El prolema es que si el dia durés més, més treballariem, segur! I de fet, quan més gaudim de les estones de lleure és quan aquestes són escases i les vius amb intensitat.
Bona tria en l'enquadre i el temps d'exposició!