Molt bé les dues. Especialment la vertical amb el primer pla i els edificis inclinats. Hi ha una cosa a la part superior esquerra que no sé què és. Hauries de mirar de reduir una mica el soroll o bé tirant a un iso més baix o amb algun programa després. No és imprescindible, però.
Molt chules aquestes dos fotografies,sempre hi han coses a fer durant el dia,pero un foradet per dedicar a la fotografia no ens el treu ningú. Feliç pont maca
A mi tambien me faltan horas.... muchas veces me voy a dormir tarde para poder aprovechar mas el dia, pero al dia siguiente..... cuesta levantarse.... aiss... nunca estamos contentos con lo que tenemos, siempre queremos mas... Salutacions...
el temps no para, fa el seu curs impertorbable, naveguem en aquest espai i no parem de donar-hi voltes, els dies, les estacions, els anys... la nit i el dia.
M'agraden aquests moviments, el no parar dels vehicles i l'estàtica, la posició del que fa la captura, tu, i es veu en dels edificis...
Els angles adients de quan fas una instantània, mostren els detalls, el coll de la persona que emergeix a mi m'agrada...
Opino que es bona, aquesta desproporció entre el que es pot fer i el que queda per fer. Crec que aquesta diferència ens pot donar la mesura, per excés, del nostre desig -creatiu en el teu cas-; sempre, mentre així sigui, hi ha un altre dia. Agraït per la teva visita. Besets (m'agrada aquesta manera de dir dels valencians)
Però el camí va ser bonic de viure. Amb el bullici i els anants i vinents de la ciutat, on tothom sembla lliure dins la quadrícula que fan establiments, corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris. Quina delícia veure's dintre el borboll com un de més, saludar els operaris, creuar corrents quan s'acosta el trontoll d'un carro ple i fer una rialleta d'algun babau que clama que és profeta, o fregar el cap d'algun petit brivall que, d'amagat, furtava alguna peça de fruita dolça, o entrar al comerç quan vessa de l'afluència... ser part del guirigall!
El prolema es que si el dia durés més, més treballariem, segur! I de fet, quan més gaudim de les estones de lleure és quan aquestes són escases i les vius amb intensitat. Bona tria en l'enquadre i el temps d'exposició!
11 comentaris:
No sé qui va inventar el dia...
El rellotge és una andròmina inventada pels homes. Viu el teu temps i respira al teu aire...
Salut, onatge
Molt bé les dues. Especialment la vertical amb el primer pla i els edificis inclinats.
Hi ha una cosa a la part superior esquerra que no sé què és.
Hauries de mirar de reduir una mica el soroll o bé tirant a un iso més baix o amb algun programa després.
No és imprescindible, però.
Molt chules aquestes dos fotografies,sempre hi han coses a fer durant el dia,pero un foradet per dedicar a la fotografia no ens el treu ningú. Feliç pont maca
Potser els dias tindrien que ser elastics, alguns dies els sobren hores i altres els hi falta, les fotos com sempre impresionants.
A mi tambien me faltan horas.... muchas veces me voy a dormir tarde para poder aprovechar mas el dia, pero al dia siguiente..... cuesta levantarse.... aiss... nunca estamos contentos con lo que tenemos, siempre queremos mas...
Salutacions...
el temps no para, fa el seu curs impertorbable, naveguem en aquest espai i no parem de donar-hi voltes, els dies, les estacions, els anys...
la nit i el dia.
M'agraden aquests moviments, el no parar dels vehicles i l'estàtica, la posició del que fa la captura, tu, i es veu en dels edificis...
Els angles adients de quan fas una instantània, mostren els detalls, el coll de la persona que emergeix a mi m'agrada...
petons i molt bon dia, preciosa, bona feina!
salut
Opino que es bona, aquesta desproporció entre el que es pot fer i el que queda per fer. Crec que aquesta diferència ens pot donar la mesura, per excés, del nostre desig -creatiu en el teu cas-; sempre, mentre així sigui, hi ha un altre dia.
Agraït per la teva visita.
Besets (m'agrada aquesta manera de dir dels valencians)
La durada dels dies...i dels anys...i de la vida mateixa. Però, si te gust de poc i de no atrapar les coses a fer es bona senyal: VIVIM!.
Rager
Però el camí va ser bonic de viure
Però el camí va ser bonic de viure.
Amb el bullici i els anants i vinents
de la ciutat, on tothom sembla lliure
dins la quadrícula que fan establiments,
corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.
Quina delícia veure's dintre el borboll
com un de més, saludar els operaris,
creuar corrents quan s'acosta el trontoll
d'un carro ple i fer una rialleta
d'algun babau que clama que és profeta,
o fregar el cap d'algun petit brivall
que, d'amagat, furtava alguna peça
de fruita dolça, o entrar al comerç quan vessa
de l'afluència... ser part del guirigall!
Josep Pedrals
Muy adecuados texto y fotos ,el tiempo no es el problema,es cómo lo vivimos,a veces perderlo es ganarlo.
El prolema es que si el dia durés més, més treballariem, segur! I de fet, quan més gaudim de les estones de lleure és quan aquestes són escases i les vius amb intensitat.
Bona tria en l'enquadre i el temps d'exposició!
Publica un comentari a l'entrada