Sóc mestra. Acabo de fer una substitució (interna) difícil i inicialment dura (un nen i seguidors molt conflictuats). Però han pogut (4t curs primària, en aquests nivells també passen aquestes cosses força conflictives)pensar, reflexionar -en l'exacte sentit de la paraula- i saber d'ells, i de les seves possibilitats, una mica més, gràcies a la lectura i qüestionament -involucrant-hi les seves pròpies persones- d'un conte: "Els cecs i l'elefant". Dur, molt duar al principi, però enriquidor, per ells, crec. Dur i difícil, em calia gaudir d'un bon moment, relaxant i reparador. Agraït
ara... encara em cal caminar… a la recerca del somni càlid que em dugui el somriure. la promesa d'un futur ple de moments d'infinita tendresa. molt bona foto records d’infantessa... salut!
Crec que tots tenim un petit món al nostre cap ple de somnis.... és el món en el qual moltes vegades ens escapem per no veure la relitat..... Bonica foto. Salutacions.
9 comentaris:
els "caballitus"..
que si que et transporten en l'espai-no-temps...
m'agrada l'angle i la profunditat on es percebeix la vila...
petons i molt bon dimarts, preciosa.
ah! i salut
em recorda la llum que hi havia a Murano molt d'hora, abans que no arribessin les hordes.
És onírica, sí.
Sóc mestra. Acabo de fer una substitució (interna) difícil i inicialment dura (un nen i seguidors molt conflictuats). Però han pogut (4t curs primària, en aquests nivells també passen aquestes cosses força conflictives)pensar, reflexionar -en l'exacte sentit de la paraula- i saber d'ells, i de les seves possibilitats, una mica més, gràcies a la lectura i qüestionament -involucrant-hi les seves pròpies persones- d'un conte: "Els cecs i l'elefant". Dur, molt duar al principi, però enriquidor, per ells, crec. Dur i difícil, em calia gaudir d'un bon moment, relaxant i reparador.
Agraït
mestre, mestre (lapsus)
Es lo bo que els somis et poden portar alla on vulguis malgrat a vegades s'ha de despertar.
ara...
encara em cal caminar…
a la recerca del somni càlid
que em dugui
el somriure.
la promesa d'un futur
ple de moments
d'infinita tendresa.
molt bona foto
records d’infantessa...
salut!
Crec que tots tenim un petit món al nostre cap ple de somnis.... és el món en el qual moltes vegades ens escapem per no veure la relitat.....
Bonica foto.
Salutacions.
quan records el "caballitus", jo era mes de cotxes de xoc
Un país que és el nostre, la nostra terra, allà d'on venim i d'on no hem marxat mai, afortunadament
Publica un comentari a l'entrada