17 d’abril, 2008

Angelets






Quan era petita jo els anomenava angelets, pensava que si els bufava, i volaven cap al cel, tots els desitjos se'm complirien, amb el temps, penso, que feliç que era llavors, ara potser soc més realista, però no puc evitar continuar bufant :)
Dedicat amb molta estima per en Josep Manel i la seua família, besets macos.




boomp3.com

13 comentaris:

Rita ha dit...

Bon dia, maca! Molt boniques. Jo també bufava, de petita. Potser fa massa que no ho he tornat a fer...

Jobove - Reus ha dit...

talment sembla un castell de focs
molt boniques les fotos, com m'agradaba bujar-les

petons

romanidemata ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Santi Bosch ha dit...

Em sembla que gairebé tots ho em fet aixó de bufar angelets,fins i tot en venen ganes de bufar aquest...molt bona compo i definició en les tres imatges !! Petons i una abraçada guapa !!!

nomesploraria ha dit...

Angelets, sí. Encara ara els bufo a vegades i em quedo mirant les llavors com s'escampen. Angelets, sí.

Has vist el botó que en queda després?

Anònim ha dit...

Jo també bufava i continuo bufant perque penso que algun dia els desitjos es faran realitat. Però hi ha una diferència entre el bufar d'are i el bufar de petit que és que are, a part de bufar, també treballo perque els desitjos es cumpleixin.

Sigui el que sigui el més important és continuar bufant.

Pedro R. García Jódar. ha dit...

Carai! Me he puesto al dia y la verdad que aún me extraño de sorprenderme con tu trabajo. Deberia estar ya acostumbrado a no esperar menos de ti. Magnifico, pues sea la tematica que sea le das el toque "luluji" con todo el cariño eh! Un abrazo muy fuerte y siento mucho no poderme pasar por aqui como me gustaria.

Anònim ha dit...

Jo també n'he bufat uns quants, je, je. Bona foto.

Fa uns dies em vaig presentar a casa en romanidemata (al seu bloc :-) ) i em vaig presentar després de veure tants missatges seus en altres bloc que també segueixo, com el de l'Enric Sirera, i la següent eres tu. Me n'he alegrat de veure't també a espaifotografic. Fins aviat ;-)

Una ha dit...

shakadal es un virus .

Es un detalle muy hermoso dedicarle la entrada a Josep .
No sé cómo se llama lo de la foto,pero siempre nos lo pasábamos muy bien jugando a soplarlo.
Un abrazo.

Striper ha dit...

Jo he fet una bona bufada a veure si es compleixen alguns desitjos.

Hoy quiero contarte ha dit...

Ja, ja, ja ,ja... tots n'hem bufat per fe volar els nostres somnis. Pel que fa a les fotos: la perfecció de lo simple. Felicitats.

Unknown ha dit...

unes fotografies maquissimes,jo tambè pensava un segig i el bufava, i encara quant trobo algun ho faig per recordar vells temps, salutacions maca i bon cap de setmana

Anònim ha dit...

Al meu poble es diuen "agüelets" i també jugàvem a bufar-los, i a demanar desitjos... M'has suggerit un post de la meua infantesa, potser. Tinc un record amb el meu avi molt lligat a aquests "angelets".
Per cert, moltes, moltíssimes gràcies per aquest detall tan bonic. De part de tots!