El sol ha sortit, els núvols hi son, aquí i allà, tu marxes, però estem amb tu, els lligams que s'han creat mai els podrà trencar ningú, i sempre et portaré al cor, molta sort company, el món es teu.
Me puso melancólica este texto ,no sé qué decir,me he quedado más prendida del árbol, pero ahí a la derecha tienes un álbum que me encanta, además me he dado cuenta de que cambia la ubicación al cambiar la foto,es todo un detalle ¿qué más se puede pedir? Un beso
He pasado por tus enlaces de fotos y salgo a"tibau"lada, empachada de Tibau,¡socorro! que le compren ya millones de ejemplares que no puedo más con el bombardeo "trapizeril".Un beso
A mi m'agrada constatar, de manera mediata o immediata, que existeix tot un món, real i incommensurable, creant-se a base de lligams irrompibles. Un mon invisible, però fotografiable o expressable. Besets.
a vegades et semblarà que no pots caminar més, que estàs massa cansada, però tu saps que si t’atures a mig camí no tindràs més remei que tornar a començar. arribaràs a un punt on només hi haurà un abisme, un abisme del qual no veuràs mai el final, et semblarà etern. no tindràs més remei que precipitar-te al buit, però la caiguda serà suau, molt suau, i et permetrà recordar aquelles escenes que has viscut al llarg del camí. salut!
12 comentaris:
Com una imatge pot arribar a dir tant... i fer sentir tant...
Una forta abraçada, petons.
sentit homenatge de comiat al gudari, el lluitador!
quina colla, què fotografien?
imatge trencadora, bona diagonal!
petons i bona tarda de diumenge preciosa.
Me puso melancólica este texto ,no sé qué decir,me he quedado más prendida del árbol, pero ahí a la derecha tienes un álbum que me encanta, además me he dado cuenta de que cambia la ubicación al cambiar la foto,es todo un detalle ¿qué más se puede pedir? Un beso
He pasado por tus enlaces de fotos y salgo a"tibau"lada, empachada de Tibau,¡socorro! que le compren ya millones de ejemplares que no puedo más con el bombardeo "trapizeril".Un beso
A mi m'agrada constatar, de manera mediata o immediata, que existeix tot un món, real i incommensurable, creant-se a base de lligams irrompibles. Un mon invisible, però fotografiable o expressable.
Besets.
No puc desitjar res més, perquè fins i tot això és massa!
Moltes gràcies companya!!
a vegades et semblarà que no pots caminar més, que estàs massa cansada, però tu saps que si t’atures a mig camí no tindràs més remei que tornar a començar.
arribaràs a un punt on només hi haurà un abisme, un abisme del qual no veuràs mai el final, et semblarà etern. no tindràs més remei que precipitar-te al buit, però la caiguda serà suau, molt suau, i et permetrà recordar aquelles escenes que has viscut al llarg del camí.
salut!
Un encuadrament genial, una foto molt guapa Lulu.Ja es veu que ho vareu passar fantastic, salutacions maca,i perdona per no comentar mès sovint.
Quin privilegi quan et diuen amic!.
De la foto, que en puc dir?.......:admirable!!.
La vida és un "hola" que el segueix un "adeu". Petons.
M'agrada molt la composici� !!! per cert, aix� �s a terrassa??
Publica un comentari a l'entrada