Tot arriba i tot... passa; "pero lo nuestro es pasar, caminante no hay camino, se hace camino al andar..." Sortossament, sempre hi han horitzons, tot arriba; mai hem de deixar de buscar nous horitzons. M´agrada molt!!!!
La incertesa de si vé o no... Amb la mà al front per esvaïr les ombres i veure la llum, s´n'hi ha... Am bla mà esquerre a punt per si ha de saludar o baixar-la a poc a poc, perquè un dia més tot ha estat un efecte òptic... Sort que té una columna on recolzar la soledat... Potser l'horitzó és molt llunyà i la proximitat massa propera... Vés a saber el temps que fa que està així, només ell ho sap... De vegades passa una vida així... Altres sembla que miri com arriba i només està mirant com s'allunya...
Bé, em sembla que ja he fet prou la guitza. Una fotografia digna de tu.
Estas a todas. Nose te pasa una. Magnifica. Todo un ejemplo de poder al mando de una camara, para captar pues eso, el instante, el momento, lo efímero, lo que creemos que no esta pasando y esta ocurriendo. Felicitats!!!
Moltes gràcies per felicitar-me. Segurament, Luluji, que en mig de la densitat del teu temps d'ara, sabràs trobar el seu pes específic, capaç d'alliberar, en el mar de la bellesa, tot un seguit de nous detalls. Una forta abraçada.
Veig que l'home -senyor- continua albirant l'horitzó. Potser sí que l'esperança no s'ha de perdre mai. Van passant els dies i ja no sap què o qui espera. Ja ho diu la cançó: es fa llarga esperar... Però al capdavall potser tot és una espera. Abans de néixer ja som fruit d'una espera...
Tal vegada no mira a l'horitzó; mira al cel i espera que algú hi faci més que ell.
Passen els dies i encara més dies i no perd la serenitat, i si queda momificat...? I quan arriba algú ja no pot parlar, ni acariciar, ni donar ni rebre ?
De tota manera està en el seu dret de fer el que li plagui: Jo només passava per aquí i mira...
30 comentaris:
qui cerca troba diuen, però qui està atent sense cercar troba...
m'agrada aquest personatge albirant l'horitzó.
petons i nona nit, preciosa que descansis bé.
i salut
Molt ben vista, m'agrada molt la compo, salut!!!!
Ja et trobava a faltar... Massa dies sense postejar eh! :)
Tens una mirada tan especial que sempre treus unes imatges excel·lents!
Bona nit, maca!
Molt maca, m'agrada l'encuadrament. i una llum i un color fantàstics. Semba aquell del museu de cera de Bcn.
Espero que acabessis fent una cerveseta al bosc de les fades!
:-)
pobre i mira que els dies de calor no li sentan gaire bé.
no se qui es mes vell, l'edifici o l'home que mira al horitzó, bona foto i petonets
Molt ben vista.M´agrada. Trobo que sempre estas a l´aguait.
No hi ha cosa més certa: per a bé o per a mal, tot arriba. La fotografia m'encanta!
Estaves esperant que sortis amb càmara en mà? menys mal que "Tot arriba..." i vas pogue fer una bona fotografia.
Una abraçada
Tot arriba i tot... passa; "pero lo nuestro es pasar, caminante no hay camino, se hace camino al andar..."
Sortossament, sempre hi han horitzons, tot arriba; mai hem de deixar de buscar nous horitzons.
M´agrada molt!!!!
Olá Luluji, bom registo fotográfico...Espectacular !
Um abraço
eiiiii!!!!
fotassssssa!!!!
l'has clavada
salut estimada.
tot no sempre arriba,t ho aseguro
no arribarem mai a l'horitzó, però és important tenir-lo sempre com a fita.
Una bonica fotografia, m'agrada sobretot la composició.
Una salutació
Bon ull Lulu !! m´agrada l´escena,
el moment, tot amb conjunt !!
una abraçada i bon cap de setmana !!!
La incertesa de si vé o no... Amb la mà al front per esvaïr les ombres i veure la llum, s´n'hi ha... Am bla mà esquerre a punt per si ha de saludar o baixar-la a poc a poc, perquè un dia més tot ha estat un efecte òptic... Sort que té una columna on recolzar la soledat... Potser l'horitzó és molt llunyà i la proximitat massa propera... Vés a saber el temps que fa que està així, només ell ho sap... De vegades passa una vida així... Altres sembla que miri com arriba i només està mirant com s'allunya...
Bé, em sembla que ja he fet prou la guitza.
Una fotografia digna de tu.
Salut.
onatge
Estas a todas. Nose te pasa una. Magnifica. Todo un ejemplo de poder al mando de una camara, para captar pues eso, el instante, el momento, lo efímero, lo que creemos que no esta pasando y esta ocurriendo. Felicitats!!!
És maca la foto,tant com la necessitat d'apartar la cortina dels ulls.
Petonets.
La foto sensacional, el missatge molt real i angoixant quan el que arriba no ho controlem. Petons.
LULUJIIIIIIIIIIIIII ON EEEEEETS
Molt bona, a mi em sembla un turista dient...Sempre plou a Barcelona?
Estem esperant la teva visio a traves de la camara. Una salutacio y bon pont.
He descobert el teu blog i m'encanta. Les teves fotografies són impressionants. Tens més fotos d'óssos? ;-) Salut.c
Luluji, alguna cosa haurà arribat per tants dies sense actualitzar. DESITJO QUE SIGUI ALGUNA COSA BONA!!!
gràcies pels comentaris, preciosa.
bona entrada d'estiu, que el gaudeixis amb alegria.
petons i salut
Moltes gràcies per felicitar-me. Segurament, Luluji, que en mig de la densitat del teu temps d'ara, sabràs trobar el seu pes específic, capaç d'alliberar, en el mar de la bellesa, tot un seguit de nous detalls.
Una forta abraçada.
Veig que l'home -senyor- continua albirant l'horitzó. Potser sí que l'esperança no s'ha de perdre mai.
Van passant els dies i ja no sap què o qui espera. Ja ho diu la cançó: es fa llarga esperar... Però al capdavall potser tot és una espera. Abans de néixer ja som fruit d'una espera...
Tal vegada no mira a l'horitzó; mira al cel i espera que algú hi faci més que ell.
Passen els dies i encara més dies i no perd la serenitat, i si queda momificat...? I quan arriba algú ja no pot parlar, ni acariciar, ni donar ni rebre ?
De tota manera està en el seu dret de fer el que li plagui: Jo només passava per aquí i mira...
Salut.
onatge
Sencillament genial. A mi també em situa en l'angoixa d'esperar algú que no arriba. És molt bona i l'enquadrament descentrat està també molt encertat.
Publica un comentari a l'entrada