Mai m'havia imaginat que la zona de la muralla de Girona era tant maca, lloc que recomano, ara que fa bon temps i hi ha crisis, sempre es pot fer un picnic, i gaudir d'una estona agradable.
Molt maques !!!! veig que vas passar per els jardins dels Alemanys,un bon lloc i com dius gaudir d'una bona estona i un bon picnic. Molt maques Luluji.Ens veiem
Jo desconeixia Girona i vaig anar-hi l' any passat per temps de flors, suposo que la vaig conèixer, doncs, per la porta gran. Em va semblar espectacular.
M' agrada especialment la última, una mica rollo la de Mataró de l' altre dia. Les altres dues les veig una mica confuses.
Veig que t'has canviat la foto del perfil, per fi et puc posar cara i ulls!
Sovint em faig aquesta pregunta: perquè els balcons estan tan buits, sempre? (ja ni se'n fan). Que em porta a aquesta altra: on és el temps per estar-hi? És una qüestió de temps o de la pèrdua del gust per la quietud, per la contemplació? Aquesta mena de contemplació que dilueix el que mires en records o pensaments sense consciència de ser-ho; que el que mires, també amb poca consciència de ser mirada, és com la tela que tu dibuixes tantes vegades com vols, o les coses perden la seva qualitat de ser pesades i consistents perquè les alleugera i volatilitza la teva distracció. Petonets
9 comentaris:
La he recorregut un parell de cops.
ja tens el teu trucador al blog
moltes gràcies per tot
una abraçada
http://trucadors.blogspot.com
Molt maques !!!! veig que vas passar per els jardins dels Alemanys,un bon lloc i com dius gaudir d'una bona estona i un bon picnic. Molt maques Luluji.Ens veiem
És preciosa Girona. Té un encant especial.Tota ella és un estímul pels sentits, les sensacions...Es nota que hi he viscut.
Inuits
Girona és molt bonica i les teves fotos també, com sempre! :-)
Petons!
Jo desconeixia Girona i vaig anar-hi l' any passat per temps de flors, suposo que la vaig conèixer, doncs, per la porta gran. Em va semblar espectacular.
M' agrada especialment la última, una mica rollo la de Mataró de l' altre dia. Les altres dues les veig una mica confuses.
Veig que t'has canviat la foto del perfil, per fi et puc posar cara i ulls!
Sovint em faig aquesta pregunta: perquè els balcons estan tan buits, sempre? (ja ni se'n fan). Que em porta a aquesta altra: on és el temps per estar-hi? És una qüestió de temps o de la pèrdua del gust per la quietud, per la contemplació? Aquesta mena de contemplació que dilueix el que mires en records o pensaments sense consciència de ser-ho; que el que mires, també amb poca consciència de ser mirada, és com la tela que tu dibuixes tantes vegades com vols, o les coses perden la seva qualitat de ser pesades i consistents perquè les alleugera i volatilitza la teva distracció.
Petonets
bons detalls de una passejada, per aquesta ciutat, que té un encant especial, te dimensions humanes.
petons preciosa.
Bon dia!
Oi que em prestes la tercera fotografia per il·lustrar l'últim post?
Publica un comentari a l'entrada