09 de setembre, 2009

Amistat de sempre


Per a en Gabi amb molta estima.

Recuerdos de un ayer que ha cambiado nuestro presente, pero estas aquí amigo, que agradable es reencontrarte después de tanto tiempo, posiblemente las penas nos marquen con arrugas nuestros rostros, pero aun eres capaz de hacerme llorar riendo, es como si se hubiese parado el tiempo, y aunque hayan pasado años, la sensación es de que te vi ayer, siempre fuiste nuestro protector, "mis niñas, decías" y que no te las tocaran :) hoy me he sentido igual de protegida, un trozo de pan, eso es lo que eras, eres y seras, espero que encuentres tu camino, como lo buscamos todos, alma inquieta, y libre, no cambies nunca, siempre estaré aquí con mi mano tendida por si la necesitas, hace mucho tiempo que te la ganaste..., buen viaje, y hasta ya!

15 comentaris:

Rita ha dit...

Un regal preciós! La fotografia, fantàstica!
Petons!

Jesús M. Tibau ha dit...

una bona combinació, feta amb sensibilitat

Striper ha dit...

Un detall de allo mes exquisit.

don fernando ha dit...

Precioso texto, increible fotografía. Una abrazo.

awol romanidemata ha dit...

m'agrada molt el muntatge, te l'has currat molt...
has fet una bona sintesi de tres fotos, que vares presentar a la fira del vent oi?

i el text molt sentit... l'amistat la de sempre és l'autèntica i que nop es perd mai.

Un petonàs molt gran preciosa... (amistat per sempre, passi el que passi)
Joan

Ricardo ha dit...

Preciosa composició. Una imatge per mirar una bona estona i delectar-se amb ella. És realment espectacular.
Enhorabona.

Josep ha dit...

Molt bonic.

...mar azul de Málaga...por Jose ha dit...

precioso blog...
felicidades....

un abrazo salado desde Málaga...

Averneta ha dit...

Hola nenita....m'encanta el muntatge que has fet, és sensacional!!
La teva dedicatoria és sentida, emotiva i plena de records que en un moment donat surten cap enfora..
L'amistat és el més valuós que tenim, sempre perdura en el temps siguin quins siguin els camins que agafem.
Un petó :-)

Marta ha dit...

Això és el que passa quan et retrobes amb els amics de l'ànima, que són comptadíssims.

vicky ha dit...

nenita me has hecho llorar!!! creo que los tres tuvimos la misma sensacion,,, tu comentario perfecto..
otra de las niñas... te quiero guapa

Lluis ha dit...

m'encanta aquesta foto, les superposicio de les imatges fantastiques, em recorda els lligams que tenim amb el nostre entorn, amb les persones que estimem i volem al nostre costat. Moltes felicitats. LLuis P.

montriera ha dit...

quina fotografia mes guapa

jordicirach ha dit...

Hola! M'ha agradat molt el teu blog, el trobo molt interessant, i sobretot m'ha cridat l'atenció especialment aquest post, jeje

Bé, desitjo que també t'agradi el meu. Una abraçada :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober