El meu món: Comiat a un amic

16 de març, 2010

Poques paraules per acomiadar a un amic quan un no vol, tantes coses sense dir...quina sort el haver-te conegut Ramon!, per a tu maco, a on siguis.

joanfer ha dit...: Tote les despedides són amargues. Però n'hi ha unes que en són més que d'altres...

Em sap molt de greu. Molts ànims!; 16 de març del 2010, a les 19:38
Rita ha dit...: Un tràngol dur, Lucia...
T'envio una abraçada i un petó ben fort.; 16 de març del 2010, a les 19:45
Santi Bosch ha dit...: Una bella postal..! per una dedicatoria molt sentida.Salutacions.. i una forta abraçada, avui mes que mai !!!; 16 de març del 2010, a les 19:46
romanidemata ha dit...: amics que s'en van,
compartir amb els que queden, viure plenament, més que mai!

Una abraçada, preciosa; 16 de març del 2010, a les 20:00
Striper ha dit...: Son moments durs una abraçada.; 16 de març del 2010, a les 20:59
Musaraña ha dit...: Sempre queda un sabor amarg .... una paraula marcida .... un sentiment d'haver acabat el temps sense aprofitar-...

Em sembla al moment en què després de prendre el cafè, mirem distrets els pòsits que jeuen enganxats a la blancor de la tassa ...; 16 de març del 2010, a les 22:47
David ha dit...: Dures paraules...

Petons; 17 de març del 2010, a les 1:09