Hola companys, l'últim post de Marroc, si us fixeu en el personatge de vermell, amb barret, la segona fotografia, li diuen "el aguador" el seu nom és perquè es passa el dia venen aigua a la gent en el Zoco, això si, tothom veu del mateix got de llautó, jo no tenia sed :)
Hola Llucia, es un plaer verurer aquestas noves imatges del Marroc, un país ben conegut i estimat per mi. La foto del aiguador es molt bone, pero per desgracia a les grans ciutats, Marrakech, Casablanca, Meknes, Fez, etc,,, han deixat la seva feina de abastidors d'aigua per intentar encinsar a turistes per fer-se fotos amb ells, segueixen duguent aigua i la gent d'alla de tan en tan els hi demana, pero a lo que estan ben atents es al turista que es vol fer-se le foto, si d'un got d'aigua en demanen uns centims de Dirham, per une foto solen demanar cin euros (500 Dirhams) pero es conformen en lo que els donis si veuen que t'en vas.
PD; Aquest dimarts a Espai Mallorca de Barcelona, a les 19'30 present el meu darrer llibre, "fred al cor" seria un plaer contá amb la teva presencia
Ei Lucia, molt interessant tot el material del Marroc, amb molta frescura, i honesta mirada. A veure si coincidim aviat, Petons! (Bona tria de la música)
Hola Lucia, veig que estas en la recta final d´ el teu viatge per el Marroc ,et felicito per la serie i també per el bon gust que tens amb la musica ,amb aixó també coincidim...bon repertori !! una abraçada !!
15 comentaris:
Hola, t'he descobert al blog d'en salvador Macip, si t'agrada la literatura ja pasdsaràs pel meu.
Mireia
Jo tampoc n'hagués tingut... :-)
Bones fotos!
Petons!
Deu ser el final d'un principi que destil·la emocions i sensacions silencis i crits de vida...
Una abraçada sense set.
onatge
Amarar-se d'una altra cultura fa venir la sed, tot i que només siga de coneixença.
Salut i Terra
vaja, nomes de veure'l ja m'ha agafat mal de panxa !!! ... salut
I després d´aquest final??
Hola Llucia, es un plaer verurer aquestas noves imatges del Marroc, un país ben conegut i estimat per mi. La foto del aiguador es molt bone, pero per desgracia a les grans ciutats, Marrakech, Casablanca, Meknes, Fez, etc,,, han deixat la seva feina de abastidors d'aigua per intentar encinsar a turistes per fer-se fotos amb ells, segueixen duguent aigua i la gent d'alla de tan en tan els hi demana, pero a lo que estan ben atents es al turista que es vol fer-se le foto, si d'un got d'aigua en demanen uns centims de Dirham, per une foto solen demanar cin euros (500 Dirhams) pero es conformen en lo que els donis si veuen que t'en vas.
PD; Aquest dimarts a Espai Mallorca de Barcelona, a les 19'30 present el meu darrer llibre, "fred al cor" seria un plaer contá amb la teva presencia
Ei Lucia, molt interessant tot el material del Marroc, amb molta frescura, i honesta mirada. A veure si coincidim aviat,
Petons!
(Bona tria de la música)
M'ha agradat molt tot el recull que has fet.Un bon treball....
Son petits detalls que ens han acostat a fer aquest viatge al teu costat!!!
Un petó :-)
Buffff Lucia, no saps les ganes que em fas venir de tornar al Marroc,...
Fantàstic el recull que has fet!
Un plaer visitar-te!
parlem! un petó wapa!
Hola Lucia, veig que estas en la recta final d´ el teu viatge per el Marroc ,et felicito per la serie i també per el bon gust que tens amb la musica ,amb aixó també
coincidim...bon repertori !!
una abraçada !!
M'agradaen molt la del nen "l'aiguader!" i la del pati amb els grafitis també,
buaaaa :( no n'haurà més...
molt bona sèrie, tenen totes el teu segell, la teva visió, la teva sensibilitat.
Felicitats!
un petonet,
Joan
unes fotos molt maques de Marroc.Petonets Lucia
Unes fotos molt cromàtiques d'un país, que molts dels que no hi hem estat, ens l'imaginem de colors amarronats i àrits.
Molt curios l'aiguador.
Petons.
Gràcies per compartir aquest viatge fantàstic amb nosaltres, unes fotos magnifiques.
Salut a abraçades.
Publica un comentari a l'entrada