28 d’abril, 2010

Joguines perdudes

11 comentaris:

onatge ha dit...

Quan es perden les joguines, potser també es perd el tresor de la infància... O potser no estan perdudes, només reposen... Guarden i abracen tot un món...

Una abraçada amb joguina.
onatge

Garbí24 ha dit...

Jo en aquest racó hi faria feina...m'agraden les antiguetats

òscar ha dit...

No són perdudes: hi ha un bon raig de sol que les ha trobades.

romanidemata ha dit...

o trobades, un lloc entranyable on es respira l'aire dels infants que hi varen jugar...
quan tot està quiet, s'expliquen històries dels qui havien jugat amb elles, jocs imaginaris...

m'agrada com has captat l'ambient.
petons i bona tarda, Lucía.

don fernando ha dit...

Tus seis última entradas son realmente interesantes. La rosa creando una espiral de belleza roja haciendo gala de una de las flores más bonitas, y... capatada por tu cámara de una forma tan sencilla pero artística. Las ventanas y juguetes y reflejos invertidos son la prueba de que bien merece la pena visitarte y disfrutar de lo que haces. Un abrazo.

Rita ha dit...

Més que perdudes s'han amagat per poder jugar tranquil·lament amb la llum... :-)

Una foto molt maca!
Petons!

Musaraña ha dit...

Joguines perdudes i nins sense poder jugar, sense infància... Quines contradiccions...

Striper ha dit...

Perdudes i plenes de records.

sargantana ha dit...

quina imatge mes bucolica..
es misteriosa
m'agrada!

petonets

madroca ha dit...

Bona imatge, pero a mi sempre me semblen tetriques aquestes ombres plenes de joguines del passat

Xavi ha dit...

M'agraden les joguines, les ombres el raig de llum....però el que realment ma copsat és la imatge dels sifons!!! Records de premer el seu gallet i acabar d'omplir el vermutet a "granel" tot tapejant en una terrassa acaronada pel mateix raig de llum. (Així estic jo també d'"il·luminat" jajaja)
Petó de Bona Nit wapa.