Edificis que substitueixen les casetes, que passaven de generació en generació, creant un contrast visual en la ciutat, ja que la seva invasió, encara no es complerta....
Malgrat això, la massificació i habitatges petits, la seva bellesa es monstruosa..
boomp3.com
8 comentaris:
bestial...
bellesa freda, però bellesa les formes i els tons, les composicions, cada dia em quedo més bocabadat de la teva visió fotogràfica
i la música em posa la pell de gallina...
petons i molt bon dia, preciosa... bon dijous
Màgics instants i fantàstics contrast entre el fred de l'edifici i el cel.
Una abraçada.
Boniques imatges, fetes per un talent com tu.
Disculpa que no et comenti el bloc més sovint, ja vas llegir que he de fer altres coses importants i per això no inverteixo temps en comentar, però ep! Miro totes les teves fotos :)
Tenen el seu impacte visual majestuos , pero funcionalment son espais feliços?
CAMINANT PER CARRERS EMBRUTATS DE POESIA URBANA
de Pere Joan Sala
Trepitjant en silenci
vorejant les espelmes
caminant
caminant
parets de plastic, vides paral leles
ombres en un tunel, mirades perverses
autòmates de plata, robes
formes
dones daurades,
pell escarlata
sota les tombes, la pedra,
el desig fet d'homes i dones
febles,
bogeria i pressa,
paraules encadenades,
somiadors de butxaca,
al mig de l'ensurt
em faig
l'amic de la boira,
del mal gust,
de les mans d'un poeta
aprenent,
aprenent
d'un pintor
de sentiments
aprenent a agafar les façanes, les ombres
i el dibuix,
el color de les animes,
la suor dels cossos sota roba
que afalaga i empressona,
el misteri d'un crit
d'una prostituta africana.
Oferint el seu cos
a canvi d'una mica de plata
per fugir i escapar
de la presó urbana.
Capbussant-nos en el fons de milers d'anys
de sentits,
de jugar el vici de viure,
de cremar els moments,
d'estimar esperances.
De canviar ilusions per estones somiades
al costat de silencis
de sensacions
uniques i veritables
Formes estranyes d'entendre l'horitzó,
de sobreviure i volar en la foscor
d'una vida cruel, dura i mensypreada.
Caminant sota els límits
del color i de l'absurd,
del desig d'ofegar-te
sota un aire vençut
Del delit de sentir, d'arribar al futur,
hem agafat les restes
del fons d'un viatge
que gemega i abandona
en les tenebres,
que dibuixa els mots i els sons
en un món ple de cadenes,
de lligams que et fan sentir sol.
Impotent i perdut,
amb prou feines te n'en surts,
ofegat per les onades
d'un mar ple de nostalgies
del fracas d'un perdedor
de les naus fantasma
de la revolució.
Que, com
l'holandes errant,
un esoteric misteri,
un shaman col locat
dona bandades amb estris de màgia
per vencer les forces de malignes tronats,
alucinacions i creences
imaginades dins teu
que et venen la pau
el color
i el sentiments.
Molt bona col·lecció d'arquitectura la que has realitzat, gran joc de lineas i color, actualitat urbana en estat pur, m'agraden molt els tons que has aconseguit donant una sensació de metalls rovellats als vidres, els punts de vista que li has buscat en les teves fotografies són genials, d'un gran equilibri, bon treball.
Salutacions.
Hola Luluji,. Vinc del blog d'una amiga. M'agraden força aquestes fotos, les composicions curades i senzille (que no simples) i també els petits textos amb que les acompanyes.
He detectat que al ampliar-les clicant d'amunt, son massa grans per veure-les a la pantalla. Jo les pujo entre 800 i 1000 px i es veuen prou bé.
Albert
(en V Morrison és genial:)
Publica un comentari a l'entrada