Am bla fotografia sobren les paraules. Però com molt bé dius tu, és bo saber i tenir una mà amiga, una mà que més que assenyalar-nos el camí ens ajudi a fer-lo. Una mà que ens acaroni, que sigui el bressol de la carícia, una mà que parli sense dir res... Una mà que sigui la metàfora del poema de viure i estimar...
tendresa i si protecció, és el què em desprèn aquesta imatge intimista. El peuet encara és retractil i li fa carícies a la mà de la seva mare, suposo...
Escena, enfoc, tons i lluminositat de mestre... m'agrada! (no m'he equivocat... ehehe) petons i bona nit, preciosa.
7 comentaris:
Am bla fotografia sobren les paraules.
Però com molt bé dius tu, és bo saber i tenir una mà amiga, una mà que més que assenyalar-nos el camí ens ajudi a fer-lo.
Una mà que ens acaroni, que sigui el bressol de la carícia, una mà que parli sense dir res...
Una mà que sigui la metàfora del poema de viure i estimar...
Salut. onatge
tendresa i si protecció, és el què em desprèn aquesta imatge intimista.
El peuet encara és retractil i li fa carícies a la mà de la seva mare, suposo...
Escena, enfoc, tons i lluminositat de mestre...
m'agrada! (no m'he equivocat... ehehe)
petons i bona nit, preciosa.
Perfecte!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Salut i més!
Doncs si que maco poder tenir aquesta ma.
de petits el nadons tenen els dits del peus com a pèssols
petonets
Es una "fotarra" Luluji!!! preciosa i amb molta tendresa un b/n i uns tons excelents !!
brillant com sempre...petons guapa !!
És bonic que tant la mà adulta com el peu que comença estan arrugadets.
Publica un comentari a l'entrada