Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Lluís Llach
9 comentaris:
La fotografia ja és un poema.
I tothom tenim un "Ni que només fos..."
onatge
Ni que nomes fos per consolar l'anima uns instants.
instant intim...
la fotografia i el poema que mostren la pèrdua...
en la teva pròpia existència, en viure tens el cònsol.
una abraçada molt forta i molts petons, preciosa.
Carai quines fotos... que harmonitzen tan bé amb els comentaris.
Salut
He fet una ullada al bloc i m'ha agradat molt. Unes fotos molt maques. Et felicito!
Senzillament espectacular. Enhorabona t'ha quedat de luxe.
Salutacions.
quina mà més bonica que tens
petonets
bona imatge i bona canço.
petons
Molt bona idea i imaginació. Els colors són fantàstics.
Publica un comentari a l'entrada