23 de març, 2008

Estàs bé?




12 comentaris:

Striper ha dit...

Una foto para reflexionar, i ya para no hablar de lo que capta aqui si que una imagen vale mas que 1000 palabras.

onatge ha dit...

Lamentablement molts avis i àvies només poden parlar amb un "animal" de companyia. La rosada de la soledat és l'única companyia. Fa segles que no saben què és un somriure o una llàgrima de felicitat. L'àvia de la fotografia sembla oblidada de l'herència de viure. Massa sovint, la vida és així. La fotografia és un cant de sentiments...

Una abraçada des del caliu de viure.

onatge

romanidemata ha dit...

la gata es preocupa més per ella que ella mateixa, que té una actitud de resignació , però a la vegada de vergonya i barrejat amb una mica de dramatisme, com si fos un muntatge... cap i a la fi per poder guanyar unes monedes...
sap arribar als sentiments de la gent.

ben vista, m'agrada aquest instant que has captat...

petons i molt bona tarda, preciosa.

CAMINO INCIERTO ha dit...

No crec que sigui molt gran aquesta dona ,és la vida qui l´ha donat aquesta expressió trista i resignada.Estic d´acord amb romanidemata en que té vergonya ,però té faccions de dona tendra.El moix o moixa,no sé què he de dir ,la meva i el meu gosset són l´alegria de la meva vida.
Luluji, en el meu blog pots escriure en catalá ,no la practico a diari perquè era a l´escola on més la xerrava i he perdut el costum,però abans de jubilar-me per malaltia vaig treure el títol de mestra de catalá i sempre he llegit en català el que he pogut.
Fa deu anys que estic atrapada per consultes,anàlisis i metges.saps? aquesta image m´ha arribat al cor.
La canció m´agrada, però estic escoltant Dire Straits i per a mi no té comparació amb ningú.Petonets

CAMINO INCIERTO ha dit...

Se me olvidaba decirte que si pones las fotos tan grandes te pasará lo que a mí ,que te quedaras sin memoria en el blog.
Ayer quise explicártelo,pero me falló el sistema, debo de tener por ahí algo que me fastidia de vez en cuando en el ordenador.Estaba pensando en ti antes de ponerme enfrente del ordenador, ya que miraba un suplemento antiguo de un periódico y veía edificios altísimos de formas extrañas y me acordé de tus fotos.Cuando miro el correo y veo tu comentario me hizo gracia,parecía una conexión telepática.Un abrazo.

Roc ha dit...

Una imatge molt profunda!!! Realment parla sola!

Ricardo ha dit...

Una altra fotografia magnífica!
Enhorabona!

Salutacions

CAMINO INCIERTO ha dit...

Te dejo un premio por SER MUJER

Fernando ha dit...

Mi primer golpe de vista me lleva al circo, luego me arrepiento, pero al final pienso en la decadencia del circo y creo que casa con esta imagen

agerbaf osram ha dit...

Al captar la bonica imatge, també vares captar el diàleg, eh!.

Rager

Pedro R. García Jódar. ha dit...

Gran mensaje. Al gatito/a solo le falta hablar. La imagen habla por si misma. Has captado muy bien el momento. Felicidades. Saludos.

giori ha dit...

molt bona imatge! ben captada i ben feta

felicitats!