27 de març, 2008

Volem?




boomp3.com

14 comentaris:

mar ha dit...

que guapoooo!!!
m'entren ganes de posar-me a volar amb ell...

un petó
i moltes gràcies
m

Striper ha dit...

Si jo tambe vull volar lluny de les angoixes, vinga aixequem el vol.

Anònim ha dit...

Hola, Lucia, soc la Lluïsa del Bloc.
Avui acabo les meves minivacances i no volia deixar de passar a veure les teves darreres fotos. Tenen el teu segell que fa que deseguida que veig una foto, practicament sapigui que es teva.
Espero que estiguis bé. La teva creativitat, continua en un inmillorable estat de salut. Molts petons!

romanidemata ha dit...

doncs a volar!
una imatge molt il·lustradora de l'instant d'aixecar el vol...

els reflexes i la llum molt nets, el moviment ben congelat.
m'agrada com totes les que fas.. :-)

petons i molt bon dia, encara que rúfol, preciosa.
i salut!

Ricardo ha dit...

La tècnica per a treures el barret, els colors i la definició magnífiques.
Una salutació.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

val !!!

Joan Martín ha dit...

La imatge -i des d'un punt de vista preciós- m'ha fet recordar un pensament d'Unamuno que trastoca una dita, d'aquestes que tan expressen el nostre conservadorisme que a la vegada ens talla tantes ales a la creativitat: ... más vale intentar alcançar ciento volando que tener pàjaro en mano, por ver si nos crecen alas"
Besets.

Salvador ha dit...

Com m'agradaria volar
per anar d'aquí allà
sense horaris, ni maletes,
ni cues de mai acabar.

Amb les ales desafiant el vent
i la mirada sempre aball
per veure molt netament
uns paisatges sense iguals.

I aterrar allà on vulgui
sense permisos ni maniobres
buscant, això sí,
un món de persones.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Precioso,precioso, parece que quiere alcanzar el sol para sentirlo por todo el cuerpo.Un abrazo.

nomesploraria ha dit...

Que bonic! Aques hivern hi havia una colònia d'ànsars als aiguamolls de l'Empordà.
Has provat de fotografiar-los volant?

Enric Sirera Mayoral ha dit...

T'has posat les piles!!!
Feia dies que no entrava a el teu blog i....feina!!!!
Salut!!!

onatge ha dit...

Hola luluji, una fotografia suggeridora. Personalment volo cada dia. Em trec les sabates de plom. Deixo totes les pedres socials a la vorera i volo ben enlaire o ran de mar...

Quasi diria i dic, que ha de ser impossible viure sense volar, només amb els peus aferrats a terra.
Volo a cavall dels mots. Volo amb les ales del poema. Del silenci en faig la vela i amb vent de soledat, ben amunt...


Una abraçada. onatge

Santi Bosch ha dit...

Dons no estaria malament poguer volar i tenir la sensació de ser una mica lliure, la foto ben captada i el colors magnifics !!...
Salutacions guapa !!!!

Pedro R. García Jódar. ha dit...

Como siempre. Has captado el momento preciso. La composición genial. Esta donde tiene que estar. Felicitats!